Disposat a tot

Les coses que et distreuen de la rutina sempre són benvingudes. Si són bones, és clar. Escriure en aquest lloc preferent del diari ho és, a més d'una responsabilitat. Jo havia començat el dia d'ahir amb la rutina habitual. M'havia informat de l'actualitat de bon matí escoltant la ràdio i havia fet un tastet de les tertúlies. Però res m'havia distret gaire del que tinc al cap per motius professionals i per devoció personal: el Barça-Inter d'aquest vespre. Igual com les informacions i les tertúlies dels últims dies, tot en un moment o altre anava a parar al partit. L'excepcionalitat de l'enfrontament estava perfectament integrada en la rutina diària. No semblava que res la pogués distreure. Res? La trucada d'en Jordi Grau a mig matí dient-me si podia fer jo avui, de manera excepcional, l'article d'aquest espai va ser la sorpresa agradable del dia. No em vaig posar pressió a sobre pensant que la gent trobaria a faltar en Miquel Pairolí, perquè escrivís el que escrivís el trobarien a faltar segur. I vaig pensar que la manera més digna d'ocupar interinament el seu lloc un dimecres era explicar els meus pensaments del dia. Per tant, els havia de parlar del Tribunal Constitucional, tema ineludible en les tertúlies i la premsa del dia. La meva reflexió és molt senzilla: El que està passant al TC amb l'estatutet no és cap anomalia, és el més fidel reflex de la realitat. M'explico: El TC és Espanya. Des de la seva composició, en què trien el PP i el PSOE, reflecteix la realitat estatal, un lloc on la via autonòmica està en crisi (estan farts que tot sigui multiplicat per 17) i on ja no és suficient l'assimilació de Catalunya al café para todos, sinó que s'ha de tornar a tendir a la retallada de competències i la uniformització. No és, doncs, el TC el que està avariat, és la idea d'un estat plural i respectuós amb la diferència i la diversitat. El TC tan sols és el reflex d'aquesta realitat. I com que mentrestant a Catalunya no hi ha polítics que vulguin actuar amb valentia per afrontar aquesta realitat amb totes les conseqüències i l'article ja està quasi enllestit, canvio de tema i torno a pensar en el Barça de Guardiola, que sí que està disposat a tot.