L'N-II

Ja sé que la política és això. Parlar, pactar, fer veure, jugar a amagar i també, és clar, solucionar les coses i els problemes dels ciutadans. Però en el cas de les obres de l'N-II el reguitzell de despropòsits perpetrats és tan llarg, tan gran i s'endinsa tant en el túnel del temps que, francament, la resolució aprovada abans-d'ahir al Congrés dels Diputats amb tota la bona intenció del món, permetin-me que la vegi com un simple paper mullat. Desconfiança? Segurament, però és que tenim motius per ser-ho, de desconfiats. I no pas perquè el ministeri no hagi sabut, o pogut, resoldre el problema provocat per unes fallides empresarials i els conseqüents retards en les obres, sinó perquè fa tant de temps que hauríem de tenir carretera nova i ampla, segons les promeses d'antics governadors civils i ministres, que farem com sant Tomàs: fins que no ho veurem, no ho creurem. D'altra banda, paciència, molta paciència, perquè, anant bé, les obres no es reprendran fins a primers del 2011. I això és gairebé d'aquí a un any. Mentrestant, els qui passeu amb el cotxe vigileu, perquè, per si no hi hagués prou vergonya, ara ho han farcit de radars. I en molts llocs no es pot passar de seixanta. Per cert, d'això se'n diu mala fe i també aprofitar-se de les misèries dels altres. En aquest cas, dels ciutadans a qui fa temps que haurien d'haver arreglat la carretera.