Dones ajudant dones

Una nena de Damasc, d’Addis Abeba o de Barcelona mai somnia ser refugiada. Jugar a futbol, potser sí. Quan en veiem imatges intentant travessar la Mediterrània, no pensem que les refugiades tenen una vida al darrere. Una feina, una família, amics, pors, dubtes, aficions i aspiracions, a banda d’arribar amb vida a la riba nord de la Mediterrània. Per això, no ens hauria de sorprendre que, a Grècia, hi hagi el primer equip de futbol format per refugiades de Síria, l’Afganistan, l’Iraq i Etiòpia, països on moltes d’elles no hi podien jugar ni tan sols veure els partits. L’Hestia FC els ha obert tot un món amb l’ajuda de la fundadora de l’equip, l’entrenadora i un traductor que parla anglès, urdú, paixtu, persa i dari. En realitat, ajudar les nouvingudes és un win-win per a la directiva de l’Hestia, qui reconeix que cada dia admira i n’aprèn més de la determinació d’unes jugadores que no defugen les dificultats.

Creat per una ONG fundada pel Comitè Olímpic Internacional i el Ministeri d’Afers Estrangers grec, l’Hestia va participar fa un mes en la copa mundial Global Goals a Dinamarca, una competició que promou la igualtat de gènere. Com que cap de les immigrants tenia permís per anar al nord d’Europa, voluntàries gregues van ocupar-ne el lloc excepcionalment i van acabar guanyant el torneig de manera inesperada. De tant en tant, ens convé recordar que darrere dels refugiats hi ha tot un món, que també és el nostre.