Milionària llengua

D’ençà de l’estrena de la cançó Milionària (3 de juliol) de la cantant Rosalía, s’han disparat a les xarxes milers de comentaris a favor o en contra de certes expressions que no s’ajusten a la normativa. La principal: “cumpleanys”, seguida per “bautitzo” o la pronúncia “millonària”. (No hi compto botella, malgrat que algun mitjà l’ha inclòs, perquè el diccionari normatiu la dona com a sinònim d’ampolla.) A 8 de juliol, amb tan sols 5 dies, la interpretació ja comptava amb quatre milions de visualitzacions al canal Youtube, una xifra estratosfèrica que ens permet veure amb una perspectiva més ampla el fenomen Rosalía. El cas és que la cançó en català ha despertat interès per la llengua. Després de la publicació a les xarxes, el Consorci per a la Normalització Lingüística va rebre missatges de diversos indrets interessant-se per aprendre el català. Com tot en la vida, s’ha de valorar amb una mirada generosa per tal de relativitzar actes tan “pecaminosos” com els comesos per Rosalía. Primer, que canti en català ho celebrem, però com un fet normal i natural d’una artista de Sant Esteve Sesrovires (també, però, hauríem de veure amb normalitat qualsevol altre cantant d’arreu del món que també volgués interpretar en català). Segon, que deixi anar alguns calcs del castellà, o de l’anglès, per exemple, és un reflex de la societat catalana del segle XXI. Tercer, ¿és l’única artista que fa servir algun acte impur?, ¿què me’n dieu, dels calcs en algunes lletres de La Trinca, per exemple “el del sellos de correus”, un “jefe”? ¿O els de l’Albert Pla (“Hi ha sequía a la comarca”)? Hem focalitzat el discurs de les interferències lingüístiques en el món de la cançó, però en podem trobar a moltes sèries de TV3, com ara a Com si fos ahir, o Merlí. En aquesta darrera, per exemple, trobem mots com gapo, flipat, tio, cabron, què va..., castellanismes i expressions pròpies de l’argot juvenil. Els arguments que donen els assessors lingüístics és que l’equilibri entre correcció i versemblança ajuda que l’espectador se senti identificat amb els personatges, i en el fons aquesta reflexió es basa en arguments realistes, que no vol dir “ideals”. Si cal certa permissivitat, per la versemblança, és perquè ens toca observar el mirall lingüístic de la societat catalana actual. Dit això, no cal que ens flagel·lem més del compte. Potser cal que ens felicitem, de tant en tant, per poder tenir un debat com aquest, amb una llengua que gaudeix de prestigi, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 (per exemple, el 76,4% de la població adulta de Catalunya usa el català al llarg d’un dia qualsevol, llengua que continua creixent en la transmissió lingüística i amb un alt interès per aprendre-la entre la població estrangera). Milionària és la multiplicació social generada per cantants estrella que obren necessitats d’aprenentatge d’una llengua amb futur gràcies a l’ús.