Ciutats amb història: Girona i Avinyó

El moment màgic d’assistir al Festival de Teatre d’Avinyó s’esdevé quan s’apaguen les llums de la Cort d’Honor del Palau dels Papes, sonen les trompetes d’avís, i un miler d’espectadors es preparen per a l’espectacle que en uns instants començarà. Segons la seva alcaldessa, la senyora Cécile Helle, el total d’actuacions que s’hi poden veure aquest any entre les dues convocatòries, l’oficial i l’off, és de 1.592, escampades en 139 escenaris. Aquesta ciutat fortificada, que, com tothom sap, en un temps va ser residència dels papes, compta amb una ingent quantitat d’esglésies, de convents, d’escoles, de museus, i la Maison de Jean Vilar –creador ara fa 73 anys del festival–, on els llibreters han dipositat enguany les seves existències en volums de teatre, i s’hi pot comprar el millor que se n’ha escrit.

Avui l’AVE t’hi porta des de Girona en tres hores comptades. La ciutat apareix bloquejada al trànsit rodat, tant per precaució d’atemptats com per la comoditat dels transeünts que fan seu tot el recinte murallat, mentre les avingudes queden ocupades per artistes espontanis que hi exhibeixen les seves habilitats en música, teatre, contorsions, màgia... i els transeünts se’n meravellen, i s’hi deixen una moneda. És l’anomenat off-off. Ingents onades de gent jove envaeixen literalment els carrers, mentre que les persones de seny aprofiten per seure en qualsevol dels restaurants a l’aire lliure, i demostrar que els francesos són bons gourmands. Per a Avinyó, el Festival és una gran font d’ingressos.

Hem estat presents allà gairebé quaranta anys. En temps passats, alguns dels que avui porten les regnes de les diferents convocatòries escèniques de la nostra ciutat, hi acudien de molt joves, amb pocs diners, de totes les maneres. Molts d’ells varen aprendre què és teatre, i què és organització escènica, acabant la jornada exhausts en una tenda de campanya o fent bivac a l’illa de Barthelasse. La qüestió era no perdre-s’ho! Diferents companyies gironines han provat sort en el Festival. França compta amb un eixam de trouppes que poblen la seva geografia, i que s’hi bolquen tot cercant programadors que els incloguin en les seves gires. La captació de públic, a còpia d’escampar cartells per totes les façanes, i de repartir manualment programes entre el públic és imprescindible per aconseguir una bona audiència. Diguem, però, que el millor exemple el donen les autoritats, que entreguen les claus de la ciutat al teatre, els col·legis i institucions, que cedeixen gratuïtament els locals a les companyies, i la població, que suporta gairebé un mes de setge. L’estada al Festival d’Avinyó –aquest any o el vinent– és convenient per comprovar que estàs viu, i somiar la Girona emmurallada farcida de bon teatre!