De reüll
Del plasma al Twitter
Les rodes de premsa han mort. En vam tenir una evidència més divendres. Pablo Iglesias, líder de Podem, usa el Twitter per anunciar la seva renúncia a formar part del govern de Pedro Sánchez. Una decisió que pot acabar sent cabdal –o no!– per desencallar les negociacions per a la investidura espanyola. En tot cas, una decisió important. I no fa una roda de premsa ni cap mena de compareixença davant dels periodistes. Simplement un vídeo de 50 segons dirigit a la ciutadania. Algú pot considerar que es tracta d’un signe d’universalització de la informació. Però en realitat acaba sent tot el contrari. Comparèixer en roda de premsa significa no només donar el teu missatge sinó sotmetre’t a les preguntes dels periodistes, a les balsàmiques però també a les que volen burxar i que són incòmodes. En un vídeo a les xarxes socials, en canvi, el polític acota la informació i, a sobre, ven imatge de transparència. I, sí, la piulada dona peu a la interpel·lació directa del ciutadà, que pot comentar, criticar o alabar... directament amb el polític. Llàstima que ara n’hi hagi pocs que gestionin directament el seu perfil personal i que la majoria ho delegui al seu equip assessor. La transparència s’acaba convertint en artificialitat i impersonalitat. En aquest sentit, va començar a marcar tendència Mariano Rajoy, amb les seves rodes de premsa a través del plasma. Ara, ni tan sols es convoca els periodistes.