De minoria a consens

Queden uns dies per arribar a l’agost. El consistori ha rebut la saba nova de regidors que debutaran al consistori de Girona i es barrejaran amb el saber dels que ja fa un o dos mandats que hi són presents. Els nous regidors de govern s’hauran posat al dia dels temes més importants de les seves àrees i passat l’agost, un mes sempre poc hàbil per a les qüestions municipals, arriba l’inici de curs també per al govern de Girona. Seria bo que el govern aprofités la calma després de la tempesta que sempre suposen unes eleccions municipals per entomar temes cabdals per a la ciutat. Aquells projectes i aquelles qüestions que, ja sigui per la seva complexitat o per la seva controvèrsia política, no es poden abordar a uns mesos de les eleccions municipals. I és que a Girona hi ha qüestions que hauria de desencallar, i hauria de fer-ho intentant que la debilitat d’un govern en minoria es capgirés cap a un consens de ciutat amb la resta de grups. La Devesa és un dels temes que a final de mandat van quedar al calaix, i ja tocaria que hi hagués un autèntic acord de ciutat per actuar-hi amb la mesura necessària que permeti redescobrir aquest paratge encara massa oblidat per a molts gironins. El Festivalot o el Firatast d’estiu a la Devesa demostren la potencialitat que té l’espai, i només faria falta un bon acord entre grups per responsabilitat que permetés posar al dia el parc urbà més gran de Catalunya. Potser és ara quan es pot obrir la caixa dels trons dels usos. Repensar si el mercat no té reubicació possible i estudiar-ho entre marxants i ciutadania. Més enllà de la Devesa, també hi ha projectes importants per al futur de la ciutat, com pot ser la reforma de la carretera Barcelona. L’amiant present no sembla que sigui massiu al subsol de la carretera, però caldria un projecte de continuïtat consensuat, potser amb més voreres i més carrils bici, en detriment dels vehicles. Agosarat i emprenyador per a molts conductors, però potser necessari per a la ciutat de Girona. Hi caldria la connivència de l’Estat, en la reforma, ja que ells van fer-ne l’asfaltatge amb amiant. Tenir clara la funció del museu sorgit del fons Santos Torroella, revisar si cal un projecte per repintar les cases de l’Onyar –com s’havia iniciat–, si cal una plaça Catalunya sense vehicles, o com s’avança en el projecte per ser patrimoni Unesco. Ara, vacances; al setembre, molta feina per fer.