Paraules

“Si no aprenem a dir les coses pel seu nom, mai no llegirem els fets correctament.”  Ho diu una de les protagonistes de la novel·la No tornaran vius, però de fet això és el que ha fet el seu autor, en Xevi Sala . És una novel·la inspirada en els atemptats islamistes del 17 d’agost d’ara fa dos anys a Barcelona i Cambrils. Sala ha après a dir les coses pel seu nom, les escriu i ens les dona perquè hi pensem. Tracta d’una qüestió tan sensible com polèmica i la converteix en material literari de primera que no només entreté sinó que també fa que el lector reflexioni. I el porti a pensar què hi pot fer ell, en tant que membre d’aquesta societat, per evitar que atacs com aquells no es puguin tornar a repetir. La responsabilitat és de tots. Ho hem de sentir així. No només dels que viuen al Veïnat del Poble d’on surten els terroristes que atempten a la Ciutat. S’entén la frustració i ràbia dels veïns i amics que van conviure amb els futurs terroristes perquè a l’inici no ho eren. Què va passar, doncs, perquè fessin un canvi tan radical? Llegeixin en Sala. L’ensenyament i la cultura podrien ser un dels antídots contra aquest mal que silenciosament arrela per qualsevol racó dels nostres pobles i ciutats. Fomentar el coneixement de l’àrab a les escoles públiques seria un canvi important i marcaria una voluntat clara i determinada de qualsevol govern de voler començar a redreçar la situació i lluitar contra aquesta problemàtica amb les mateixes armes: les paraules. I n’hi ha una, de paraula, que tot ho simplifica. Integrar. En la novel·la llegim: “Què vol dir integrats? Vestir igual que els altres? Parlar el mateix idioma? Els seus avis els retreuen que no observen prou bé les tradicions, mentre que per als companys d’escola són simplement els moros. Amb la identitat en terra de ningú, és massa fàcil que els reclutadors provin de captar-te.” Però integrar vol dir entrar, incorporar-se, ser acceptat com a part d’una comunitat. I és feina de tots que es trobin acceptats, se’ls hi ha de dir, amb fets i amb paraules.