Sous i desigualtat

Que el govern proposi establir un sou mínim català superior als 900 euros mensuals en què està fixat el salari mínim interprofessional (SMI) espanyol és, d’entrada, una bona notícia. Caldrà estar amatents a la proposta que, en tres mesos, faci el departament que dirigeix Pere Aragonès a sindicats i patronals. Si hem de mirar les promeses electorals, ERC i JxCat proposaven sous mínims de referència d’entre 1.100 i 1.200 euros mensuals, de manera que la puja podria ser significativa. També la CUP va portar al Parlament una moció al desembre del 2018 que apuntava a un sou mínim de 1.200 euros. De moment, Foment del Treball i la UGT han assegurat que estaran oberts al diàleg i preparats per conèixer quina proposta els fa l’executiu; però qui més pegues ha trobat a la mesura és CCOO. El seu secretari general, Javier Pacheco, qualificava de burladero (en castellà en l’original) la proposta d’Aragonès i deia que al vicepresident del govern, aquesta proposta li servia per “intentar evadir les seves responsabilitats” a l’hora de combatre la desigualtat salarial. En aquest sentit, Pacheco apuntava a una reforma de l’IRPF de manera que qui guanya més tributi també més. Una proposta de justícia social, és ben cert. Però la dignitat laboral també ha d’implicar apujar el límit a la baixa i oferir sous que permetin viure sense ofecs. Catalunya no té competència per obligar, però sí dret a assenyalar el camí cap a on vol caminar.