Tàctica... o covardia?

Pedro Sánchez va anar a la investidura sense un acord. Tothom tenia clar que o hi havia un miracle o la primera votació, la de dimarts, seria fallida. I tal com ha anat tot plegat aquesta setmana, sembla que en caldrà un de ben gran, de miracle, per evitar, aquest migdia, una investidura fallida i que ens n’anem de vacances amb els deures per fer per intentar una nova investidura al setembre amb la intenció d’evitar les eleccions al novembre. Ara, mentre hi ha vida...

El que no queda clar és el perquè Sánchez es va arriscar a una investidura fallida. Ell personament s’ha reunit amb el PP i Cs per demanar-los l’abstenció, cosa que sabia impossible. I amb Pablo Iglesias per iniciar una negociació que, com a mínim, ha estat estranya. Que si suport des de fora, que si govern de col·laboració, que si de coalició però sense tu, que si, ahir mateix, coalició però només cedint la morralla... Però, coneixent el funcionament del PSOE en la seva llarga història, és realment improbable que tot plegat no obeeixi a una tàctica preconcebuda. Pot ser que intenti ser investit gratuïtament, és a dir, que la resta de grups considerin que unes noves eleccions els perjudicarien i que, finalment, doncs sigui millor donar un sí o una abstenció a canvi de ben poca cosa. També pot ser que el PSOE pensi que una repetició li suposaria, com al PP el 2016, un rèdit electoral en ser vist com qui ho ha intentat. Però suposo que ja ha calculat que la dreta n’ha après i que en una repetició podria ser que en algunes províncies del centre de l’Estat un dels tres integrants del trifachito no es presentés, o dos fessin una coalició preelectoral, o...

L’altra opció és que Pedro Sánchez sigui la versió socialista de Mariano Rajoy i que la covardia política no li permeti afrontar el problema més greu que té a hores d’ara l’Estat espanyol, Catalunya. Qui dia passa, any empeny. Segueixo cobrant 82.978,56 euros anuals i el que vingui ja s’ho farà. No fos que un pacte amb Podem obrís la porta a una reforma del Codi Penal que permetés treure el problema català de la judicialització i tornar-lo a la política i, ostres, això no ho pogués suportar ni el PSOE.