El tenor mata una mosca

La vulnerabilitat no és un atribut del qual presumir. Por a un fracàs, ansietat per un examen, ofec per un repte... Qui posaria alguna d’aquestes expressions al seu currículum? I no és això el que sobrevola el dia a dia? Viatgem a una escena que es va produir dissabte al Gran Teatre del Liceu amb l’òpera de Verdi Luisa Miller. En el segon acte, el tenor polonès Piotr Beczala afrontava el repte de l’ària més famosa de l’obra i també la més exigent per a ell: Quando le sere al placido. Rodolfo acaba de llegir la carta que l’estimada Luisa ha escrit a contracor confessant un compromís amb el sinistre Wurm, que aquest li ha exigit redactar si vol que ell alliberi el seu pare. Rodolfo veu que la lletra és de Luisa i el seu esclat és el dolor per l’amor ferit. “Quando le sere al placido / chiaror d’un ciel stellato...” (Quan a les nits, sota la plàcida llum de les estrelles...), arrenca l’ària evocant l’amor malmès. En el primer vers que introdueix l’ària, però, una mosca va irrompre a l’escena rondant la cara de Beczala. “Tutto è menzogna, tradimento, inganno!” (Tot és mentida, traïció, engany!”), va entonar el tenor polonès tot fent un primer intent de capturar la mosca obrint i tancant el puny en el moment de pronunciar la paraula engany. No va tenir encert i la mosca va continuar rondant la seva cara, amb risc d’introduir-se a la boca o d’esguerrar el moment més sublim de Luisa Miller per una distracció. “Ah! Ah! Ah! mi tradia!” (Ah! Ah! Ah! Em traïa!), va seguir amb l’ària. Coincidint amb el segon mi tradia!, Beczala va llançar de nou la mà i va tancar el puny amb un gest fulminant i compassat per la ferida amorosa. La mosca havia desaparegut. El desenllaç el va oferir el mateix Beczala després d’entonar l’últim mi tradia!: l’ovació es va desfermar i el tenor, amb un riure maliciós, va obrir a poc a poc el puny fins a deixar veure com la mosca que amenaçava l’ària queia al terra de l’escenari. Tant si es va veure la proesa de Beczala com si no, l’episodi regala una lliçó: es pot atacar el moment més exigent sense pànic escènic i derrotar el vol del fracàs amb determinació i sense perdre el somriure.