Keep calm
Mentides
Si hem de dir mentides, que no siguin ni bones ni dolentes, ni benintencionades ni malintencionades
La mentida sempre ha tingut molts adeptes. Hi ha mentiders convulsius que les deixen anar tal com raja. I n’hi ha que ho fan de manera indirecta a còpia de buscar maneres subtils de no dir la veritat. Potser la política és la millor escola per aprendre a practicar la mentida –directa o subtil–. Ara, la gent retreu als polítics el domini del noble art de la mentida tot i que el practiquen amb reiterada devoció i dedicació. En recordo un exemple, el que vaig veure en un d’aquells grafits que solien aparèixer als vàters públics a l’època que la gent no es desfogava, com ara, a còpia de tuits o de whatsapps. Feia referència al dues vegades primer ministre anglès Harold Wilson, aquell polític laborista que sempre anava amb la pipa a la boca. Eren els anys setanta i la creativitat a les parets dels vàters de Londres estava al pic. La pintada deia: “Com es pot saber si Harold Wilson menteix? Resposta: Si veus que mou els llavis”. Pobre Wilson. Quina exageració. La gent no sap comprendre que sense mentides no hi ha manera de fer una carrera política que duri un mínim de temps. Per posar les coses al lloc just no hi ha com anar a Mark Twain i al seu clàssic Sobre el declivi de l’art de la mentida. Twain ens fa entendre que donat que la mentida és un costum universal practicat, d’una manera o una altra, per tota persona humana, cal almenys practicar-la amb rigor i cultivar-la amb sana dedicació. No es pot deixar prostituir un art tan essencialment humà. Fixeu-vos, deia Twain, en la dita: “Només els nens i els bojos diuen la veritat.” La deducció lògica és que els adults i els assenyats diuen mentides. Davant d’aquests fets innegables, penso que si es vol retornar el bon nom a la mentida cal seguir el savi consell del nostre amic Oscar Wilde: “L’única forma de la mentida a la qual no es pot fer cap retret és a la que es practica per amor a l’art.” Sí, senyor. Si hem de dir mentides, que no siguin ni bones ni dolentes, ni benintencionades ni malintencionades. El mínim que li hem d’exigir a una mentida és que sigui ben sincera. Bones vacances.
