Un negoci d’èxit

Aquests dies, els carrers de Barcelona comencen a estar plens de publicat del Festival Circuit. Un esdeveniment dedicat al públic homosexual internacional que serveix perquè Barcelona se situï al capdamunt de les ciutats gay friendly del món. Realment seria una iniciativa lloable si el seu objectiu fos la normalització del col·lectiu i de les seves necessitats. No és que no hi hagi alguna iniciativa en aquest sentit. Hi és. Però en realitat el Circuit és simplement una festa comercial que mou molts diners i que omple Barcelona d’una normalitat envejable.

Però el que ven acaba estant fora de la normalitat. Publicitat amb cossos totalment esculturals que si fossin de dona ja haurien generat la protesta de col·lectius feministes. Una festa darrera l’altra en les quals el sexe, l’alcohol i la droga estan al capdamunt dels objectius a trobar al llarg de la nit per a part dels assistents. Una multitudinària trobada a les piscines de l’Illa Fantasia que, al final, és el que acaba calant en el subconscient. I no és que tot això no existeixi ni s’hagi de vetar o amagar. Ni de bon tros. Aquest públic existeix, com es demostra any rere any. Altra cosa és quan el producte es presenta com a representatiu del col·lectiu gai. Simplement no ho és. La tipificació dels gais com a joves hipermusculats que només busquen anar de festa és irreal. Existeixen les parelles homosexuals amb fills, per exemple. Hi ha gent que simplement se’n va al llit amb gent del seu mateix sexe i que no té res a veure amb el públic del Circuit. En definitiva, que no s’hi identifica.

I al final, el que s’acaba perpetuant és aquesta imatge externa d’una Barcelona on tot es pot fer, on no hi ha normes i on la màniga ampla és a l’ordre del dia. El Circuit està molt bé si es presenta com el que és: un negoci que, a més, beneficia establiments comercials i restauració. La trampa és si es vol fer passar com una activitat més de normalització d’un col·lectiu que, malauradament, encara és vulnerable.