De set en set
L’avís de Smollett
A l’estranger, no hi ha ningú que entengui l’abús de la presó preventiva a Espanya –sobretot en els casos de Cuixart i Forcadell–; ni aquell judici descaradament postís; ni el llençament de milions de vots a la paperera amb la manipulació consegüent dels parlaments català, espanyol i europeu; ni les multes colossals a polítics, televisions, pallassos... I no només no ho entén la gent del carrer, sinó que per a un munt de diputats europeus, l’ONU, AI, HRW i tutti quanti, la reacció dominadora de l’Estat també els és del tot inexplicable. Doncs, curiosament, qui els ho podria explicar a la perfecció és un escocès del segle XVIII, en Tobias Smollett, a la seva novel·la Ferdinand Count Fathom (1754), en què un aristòcrata militar –dit el Castellà– diu al personatge principal: “Després del Tractat d’Utrecht, vaig haver d’obligar els rebels tossuts dels catalans a ser fidels al seu rei, per la força.” 265 anys més tard, tot indica que així és exactament com els poders fàctics espanyols veuen els catalans que no volen pertànyer a Espanya: uns rebels, o el que ve a ser el mateix, uns traïdors. I ja se sap que la traïció es paga (molt) cara. Resumint: d’una banda, hi ha milions de catalans que creiem que l’autodeterminació no és res més que un dret democràtic normal i corrent; i de l’altra, força espanyols poderosos que creuen –i de vegades ho insinuen tot parlant de Companys o de colpistes– que és una llàstima que ja no se’ns pugui aplicar la pena de mort. Vet aquí el dilema de debò.