Moto aviciada

La moto és una espècie protegida? Quan Europa ens condemna per l’alta contaminació a Barcelona, experts i autoritats d’aquí renyen els automobilistes. Els motoristes, no. Quan els vianants es queixen dels vehicles que circulen per la vorera, assenyalen bicis i patinets de tota mena. Les motos no són objecte de queixa. En aquesta mena d’infracció, el motorista és una criatura aviciada? A més d’entomar fums de motos descurades, barcelonines i barcelonins són condescendents, tolerants, misericordiosos o resignats amb el motorista que circula, assegut i en marxa, per la vorera. És el vici del malcriat que vol estalviar-se semàfors i fer drecera per arribar fins a la porta del restaurant, del vestíbul de l’oficina o de l’escala on viu l’àvia que li ha preparat el dinar. Potser això explica que algunes àvies, mares i tietes facin els ulls grossos amb els motoristes arrogants i egoistes que envaeixen espai urbà reservat a vianants. Els ciclistes, espècie més modesta, no tenen tantes padrines. La sobreprotecció de la moto potser està motivada pel lloc primicer que ocupa aquest vehicle en l’imaginari patriòtic. Catalunya és de fa anys la primera potència mundial en campions, constants i indiscutibles, en totes les modalitats de motociclisme de competició. No és aliè a aquest fenomen el fet que, de fa més temps, a Catalunya han nascut marques prestigioses i populars de motos. L’orgull nacional per èxits esportius i industrials no ha de comportar que convertim els incívics en consentits.