La llengua amenaçada

No cal tenir estudis superiors, ni tan sols ser més espavilat que la majoria, per entendre la diferència entre espiar i observar comportaments anònims per fer-ne un estudi estadístic. No és possible que els polítics del PP i Cs i els portaveus habituals de la caverna mediàtica tinguin dificultats en destriar aquest gra d’aquella palla i menys llegint el contingut de l’Estudi sociolingüístic als patis d’escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya elaborat i publicat per la Plataforma per la Llengua, la perversa conclusió del qual és que els patis de les escoles catalanes són bilingües, però que si en edat de primària ho són a parts semblants, a partir de l’ESO el castellà goleja el català en les converses entre alumnes. Deu ser que els emprenya que algú desmenteixi la teoria que les escoles catalanes són una mena de centres de reeducació, on a banda de rentar el cervell, inocular l’odi a Espanya, adoctrinar en l’independentisme, s’obliga a parlar català i et castiguen si desobeeixes i parles o jugues en castellà al pati. O els emprenya que hi hagi una Plataforma per la Llengua que posi sobre la taula la situació precària del català als jutjats, als cinemes, a les universitats, a la indústria automobilística o als patis d’escola; que exposi la seva indefensió davant els centenars de normatives espanyoles que cada any imposen l’ús del castellà a Catalunya, menyspreant que el català és la llengua pròpia i cooficial del país; o que denunciï les desenes de casos greus de discriminació lingüística a persones catalanoparlants. Casos equivalents al que aquesta setmana ha denunciat una empleada de l’aeroport de Palma, que va molestar un guàrdia civil de l’esmentat aeroport dirigint-se a ell en català, a pesar que l’havia avisada que “A la autoridad se le habla castellano” i fins i tot advertida que “O hablas en español o no pasas” i ara es troba amb una denúncia de la GC que li podria suposar una multa de 200.000 euros. O potser és que simplement el català els fa nosa. La qüestió és que no calen espies per saber que si hi ha una llengua fustigada, discriminada i amenaçada a Catalunya, amb la passivitat còmplice de l’Estat, aquesta llengua és el català.