Full de ruta
La unitat
La unitat, o un mínim pacte estratègic, només arribarà si les diferents parts deixen de pensar que aquesta depèn del fet que l’altre accepti els seus postulats
Unitat. Aquesta és la paraula més usada en els darrers dies en el món independentista. I tot fa preveure que ho serà durant dies, almenys fins a la sentència. Tot i que és cert que en els darrers temps hi està havent un esforç per part de tots els protagonistes d’aquesta història, el pecat original ja és difícil de superar. I el pecat original és no haver estat capaç d’haver arribat a un pacte estratègic, un acord de mínims entre el seguit de partits i entitats, òbviament, molt heterogeni, que forma part d’aquest moviment. En tots els apartats de la vida, els temes que no s’afronten, per mandra o per covardia, costen molt més de reconduir. Però hauria de ser possible, entre altres raons perquè en el sistema polític actual, en l’àmbit global, és molt complicat que qualsevol aspiració ciutadana, com ho seria l’anhel d’independència, arribi a bon port sense haver estat canalitzada pels polítics, pel sistema polític. Perquè això succeeixi, però, les diferents parts han de deixar de pensar que la unitat depèn del fet que l’altre accepti els seus postulats. Òbviament, arribar a un acord de mínims és una negociació i, com en totes les negociacions, calen renúncies.
La Diada serà la primera prova de foc d’aquesta unitat. O, almenys, del fet que s’avança en la bona línia. El moviment no es podria permetre una Diada de les del passat, amb incidents entre faccions. Tenen raó els exconsellers Josep Huguet i Anna Simó quan afirmen que alguns comentaris en les xarxes socials fan por, però també han de tenir clar que les xarxes socials reflecteixen només una part de la realitat, petita i deformada. I també han d’acceptar, com tota la resta de polítics de les formacions independentistes, totes, que, vist com ha anat tot plegat, hi ha gent molt empipada, que creu que ha estat enganyada o, pitjor, que ha estat tractada de poc madura, i que reacciona com bonament pot. Més enllà de trobar un mínim comú denominador i una resposta conjunta a la sentència, l’independentisme necessita rearmar-se intel·lectualment, però això sembla difícil abans que aquesta no arribi.
