La llengua evaporada

Escriu Joan Daniel Bezsonoff al seu darrer llibre, Un país de butxaca (Empúries), que al poble dels seus avis, Nils, al Rosselló, la llengua de Ramon Muntaner s'hi ha evaporat com la boira d'un matí d'estiu. En una emotiva descripció de la vida de fa mig segle en aquest petit poblet de la plana rossellonesa, l'escriptor hi parla de quan la gent parava la fresca al carrer als estius i els nens voleiaven amunt i avall sense por que els atropellés un cotxe. La descripció de la vida d'abans a Nils que fa Bezsonoff serveix perfectament, amb els matisos geogràfics que calguin, per a qualsevol altre poble del país. Hi ha, però, una diferència important. Malgrat tot, al sud la llengua de Muntaner encara no s'hi ha evaporat. Hi hem escrit «encara» perquè, evidentment, no ho tenim gens clar que el català no s'acabi evaporant ben aviat dels nostres carrers i places. Cert que cal ser optimista, perquè ara mateix el català el parla i l'entén més gent que mai. Però i l'ús social? I la protecció legal? O no cal estar preocupats per com ens poden evaporar la llengua aquells tres magistrats del Constitucional que l'altre dia eren a toros a Sevilla?