LA GALERIA
Vacances o xarxes?
La societat canvia. Ho ha fet sempre, però hi ha alguns indicis que et fan plantejar si alguns dels darrers canvis són per bé o per mal. Segur que si no les han fet durant el juliol estaran a punt de començar vacances, excepte si són d’aquests que poden fer-les al juny, al setembre o se les guarden per al fred hivern. És ara en l’oci fora de la feina quan veus postals que et fan replantejar alguns esquemes. Habitualment, el recés del treball havia de servir per gaudir, descansar i conèixer llocs nous. Ara sembla que el pretext de les vacances sigui per demostrar al món, bàsicament virtual, el que hem fet per vacances.
Una parella arriba a la platja i el primer quart d’hora, aquell que fa anys tothom aprofitava per posar crema als nens i als més lletosos de pell de la família, el destinen a fer-se imatges. La platja és idíl·lica en una illa. Aigua transparent, cristal·lina. El mòbil amb què van proveïts, adequadament tancat amb una funda hermètica per si en el frenesí fotogràfic acaba entre algues, els immortalitza. Però no fan les fotos com abans. Veus aquells somriures estranys, amb posicions mig laterals que on queden bé, pel que sembla, és a les xarxes socials. Vet aquí doncs, la parella, més que gaudir del moment, vol aconseguir una fotografia perfecta per generar likes, comentaris i reconeixements entre els seus coneguts i tan desconeguts com puguin. És allò de, més que passar-s’ho bé, mostrar que s’ho estan passant bé. La sorpresa és que encara no ha passat ni mitja hora quan la parella torna a fer-se més fotografies. Ara s’abstenen d’usar l’artefacte del pal del selfie, i demanen que una desconeguda els fotografiï. No hi havia alternativa, volien que ell l’agafés en braços, com aquells nuvis antics que volen traspassar el llindar de la porta després del casori. Canviem d’escenari. En una taula propera hi ha tres noies assegudes. Cadascuna d’elles amb un mòbil a la mà. És la hiperconnexió. Estan de vacances i aquest gest d’agafar el mòbil sembla simbolitzar que amb qui realment voldrien estar descobrint el món és amb aquell o aquella que hi ha a l’altre costat del telèfon, potser a milers de quilòmetres. Això per no parlar que en alguns destins de platja i certes illes de renom s’hi veu més silicona que a qualsevol cambra de bany. No sé si és que la societat decau. Però si fan vacances gaudeixin-les al màxim, no fa falta que ho facin veure.