De reüll
Trump i les ‘manades’
Després de la trentena de morts a Dayton i El Paso, Trump vol aplicar ara la pena de mort als autors de tiroteigs amb biaix racista. Pel president nord-americà, la culpa és dels videojocs i dels malats mentals que premem el gallet, no de les armes. Amb una retòrica allunyada de la gestió dels atacs de Nova Zelanda (“Ells són nosaltres”, va dir la primera ministra, Jacinda Ardern, sobre el mig centenar de morts en dues mesquites), Trump s’ha dedicat a fomentar l’odi durant tot el mandat. Un seguidor seu fins i tot va cridar en un míting “deporta-la!” en referir-se a una congressista contrària a les idees del mandatari i ell no va parar-li els peus.
Trump evita parlar de the elephant in the room, el control de les armes. I ho seguirà fent si obté la reelecció, per molt que ressonin veus com la de Rihanna, qui clama que els EUA són un país on és més fàcil aconseguir un Kalàixnikov que un visat. Trump atia activament la ràbia, la divisió i el menyspreu. Però hi ha una altra manera de fer, menys evident, que també és inacceptable. Per què el jutge no va posar d’entrada els membres de La Manada a la presó? Per què quatre dels violadors de Bilbao sortien del jutjat gallejant el cap de setmana passat? Per aturar les agressions sexuals múltiples, cal posar fi a la tolerància social cap a xacres com la pornografia i la prostitució, i reformar un sistema judicial que s’enfoca en la resistència de l’agredida a la violència.