Tribuna
Moià i el tenor Viñas
Una exposició del pintor Planas Doria (Sabadell, 1879 - Barcelona, 1955) al Museu de Moià va fer que revisités la ciutat vint-i-sis anys després. La darrera vegada va ser amb motiu d’haver estat guardonat per un article publicat al diari Avui (22/3/1993) sobre la relació del tenor Francesc Viñas (Moià, 1863 - Barcelona, 1933) amb la seva vila nadiua i els valors morals, cívics i ètics que va impulsar, especialment els relacionats amb la naturalesa. El 1904 va fundar la Lliga per a la Defensa de l’Arbre Fruiter, pionera associació ambientalista del país, i el 1905 es va organitzar la primera Festa de l’Arbre Fruiter que es celebra cada 17 d’agost (únicament suspesa durant la Guerra Civil).
Recordo que en aquella ocasió vaig demanar a les autoritats municipals guardar la memòria i el patrimoni de l’artista del qui Joan Maragall va escriure: “Ditxós el poble que entre els seus fills en té un com vós; ditxosa Catalunya si en cadascun dels seus pobles hi hagués un home semblant.” El tenor Viñas va portar el nom de Moià arreu del món i als principals teatres lírics (Covent Garden, Metropolitan Opera House, Teatro alla Scala…) i, especialment, al Gran Teatre del Liceu, on va debutar el 9 de febrer de 1888 cantant Lohengrin, òpera que va interpretar 120 vegades! Per l’extraordinari baríton de l’època Titta Ruffo, Viñas va ser el més gran Tristany de la història.
Fill de cal Segarò, una modestíssima família que l’obligà de ben petit a fer de sagal a una masia de Marfà, quan va ser famós va convertir Moià en un casal de cultura, humanisme i defensa del paisatge, alhora que es preocupava pels ancians i per una educació integral dels infants. Amb la seva empenta va sorgir el Sindicat Agrícola i la Caixa Rural i d’estalvis. També va ajudar a resoldre el proveïment d’aigua a la vila. El Concurs Internacional de Cant que cada any organitza el Liceu recorda el seu llegat artístic. Per això com a melòman m’ha entristit visitar l’estat de ruïna i abandó de les tres cases del cantant, un conjunt modernista-noucentista, rodejat d’un preciós jardí amb diferents especies arbòries que hauria de ser un parc públic. El carrer Segarò, on va néixer el tenor, porta el nom de Richard Wagner i a les parets s’hi poden veure encara rajoles amb el retrat del compositor i amb el nom de “Tristan-Isolda”, “Parsifal” i “Lohengrin”. Aquest patrimoni està en venda fa anys i no sembla que cap institució pública o privada hagi actuat fermament per protegir-lo i convertir-lo en museu que albergués el Fons Viñas avui dispers, escola internacional de cant o residència per a músics. El Departament de Cultura hauria de reaccionar.
Resulta patètic veure com en els cartells “Coneix Moià” s’indica el lloc d’aquest degradat patrimoni de l’il·lustre moianès que va ser admirat per Prat de la Riba, Francesc Macià, Carles Riba, Amadeu Vives i per Joan Maragall i Enric Morera (ambdós varen escriure i musicar per a ell L’himne de l’arbre fruiter). És urgent una solució concertada (Ajuntament de Moià, Generalitat, Diputació, Fundació del Gran Teatre del Liceu) abans que sigui massa tard i un inversor acabi adquirint les finques a baix preu per fer-ne un hotel de luxe. He vist l’estelada pintada en un mur de la finca del tenor Viñas. No farem bona República, però, si ens oblidem dels nostres insignes artistes.