Viatgers captaires

Aquest agost el recordarem per la indignació i la vergonya que han anat a la deriva al mig de la Mediterrània. La crisi entre les dues ribes del gran mar comú s’ha convertit en un pou sense fons mentre l’Europa dels Estats mostra la seva pitjor cara en haver ignorat durant dies el destí de les persones rescatades en alta mar per vaixells com l’OpenArms. Si els immigrants fóssim nosaltres o les nostres famílies, tindríem cap dubte sobre què caldria fer? Qui no entén que s’havien de facilitar els desembarcaments en un port segur?

Però, aquest agost, la quota d’indignació s’enfila fins a l’infinit i més enllà després d’haver llegit que, a Bali, n’estan fins al capdamunt dels viatgers occidentals que se’n van a l’altra punta de món amb les butxaques escurades i allà es dediquen a demanar almoina per pagar-se les vacances. Els begpackers (en una traducció lliure en podríem dir motxilla-captaires) són joves blancs que pidolen pels carrers no només de Bali, també de ciutats com Bangkok i Hong Kong, amb cartells en què reclamen poder continuar l’experiència del viatge. Estan convençuts que hi tenen tot el dret aquests joves prepotents que s’aprofiten de la generositat del sud-est asiàtic, perquè pensen que la seva diversió és sagrada. Fins ara, les autoritats balineses els ajudaven si no tenien menjar o un lloc per dormir en un país en què els habitants viuen amb molt menys del que ells tenen a casa. Es pot ser més miserable?