«Perspectives negatives»

Aquesta setmana Standard & Poor's ha rebaixat la qualificació del deute d'Espanya, passant-lo d'AA+ a l'AA. Fins aquí el fet seria greu, però suportable, la vertadera gravetat és en la frase que posa a continuació: «Amb perspectives negatives.» Aquesta frase ha estat letal perquè insinua noves rebaixes de rànquing. I com era d'esperar, automàticament els responsables econòmics del govern espanyol han actuat com sempre: desacreditant l'agència de ràting i prenent mesures. Comparteixo la convicció del descrèdit i les sospites de tota mena que planen sobre aquestes agències, però una cosa és certa: quan elles parlen, els mercats tremolen. Per tant, encetar ara un debat sobre la bondat i l'ètica en els seus comportaments em sembla perdre el temps i, en tot cas, una mena d'excusa barroera. I com marquen els manuals, quan els mercats ens acorralen, el govern espanyol fa un gest per intentar calmar-los. Divendres va aprovar un pla de reducció d'alts càrrecs i d'empreses estatals, i tot plegat ho quantifica en un estalvi de 16 milions d'euros l'any. Una vegada més ens trobem davant d'una inoperància de governament extrema just en el moment que necessitem accions contundents. L'estalvi del divendres suposa un 0,0014% del dèficit que és de l'11,2% del PIB. O si ho volen d'una altra manera, 16 milions d'euros són els interessos d'uns anys de 500 M d'euros de dèficit. Algú s'ha pensat que amb aquestes mesures recuperarà la confiança dels mercats? O algú creu possible que amb aquestes mesures el 2013 situarem el dèficit al 3% tal com ens exigeix la UE? Una altra de les «raons» que donen els responsables econòmics espanyols és dir que Espanya no es pot comparar amb Grècia; però l'economia espanyola, per si sola, no para de donar raons poderoses als qui volen compara-nos-hi. No podem confondre el volum total del deute amb la capacitat de pagament. Aquesta es mesura pel volum d'ingressos fiscals i els compromisos de despesa contrets. La recaptació tributaria espanyola ha caigut el doble que Grècia. Tenim un 20,05% d'atur ( cada aturat costa al pressupost general 1.500 € mensuals de mitjana). Aquesta setmana s'ha fet públic que els ingressos per recaptació han caigut un 3% sobre l'any anterior mentre que les despeses s'han incrementat un 13%, la qual cosa vol dir increment de dèficit. I si a més hi sumem el fortíssim endeutament de les famílies i empreses, que la majoria dels casos s'han de finançar en els mercats exteriors, l'endeutament total és del 350% del PIB.

Segurament S&P té poca credibilitat, però les dades són tan implacables que faríem bé de deixar de desacreditar el missatger i centrar-nos als problemes. De moment el Tresor, amb aquest nou escenari, ha de refinançar deute per un valor de 68.840 milions d'euros i col·locar més de 100.000 milions per finançar el dèficit. Això vol dir que, ja avui, el cost extra d'interessos suposarà uns 3.100 milions.

Fa temps que hem entrat en una espiral destructiva i revertir-ho requereix de grans gestors, amb molta ètica i compromís, i, avui, un dels factors de risc més important de l'Estat espanyol és en el govern i, mentre no canviïn, continuarem tots amb perspectives negatives. Algú ha pensat en l'herència que deixaran?