Viatge a Islàndia

Decidir la destinació d’un viatge forma part de l’aventura. D’opcions n’és ple el catàleg i la il·lusió d’anar o tornar a llocs meravellosos és llarguíssima: valorem Austràlia, el Japó, la costa oest dels Estats Units... però finalment optem per Islàndia. I triem aquesta illa escandinava, bàsicament, perquè ens estimula veure la natura que sembla espectacular i, alhora, perquè en l’àmbit climatològic ens endinsarem en un país més fresc i perquè és un viatge amb una distància prou curta: unes quatre hores de vol. Un cop fem la tria, el gran moment és comprar el bitllets d’avió: quan els tens podríem dir que el viatge ja ha començat a ser realitat i no sol haver-hi marxa enrere. Tot seguit, iniciem la cerca de les millors excursions, dels hotels, comprar una guia, convé escoltar consells dels que hi han anat i, ho vulguis o no, comences a crear expectatives fins que arriba la vigília i és moment de fer la maleta. La consigna és clara: roba de tardor, quasi d’hivern.

I cap a l’aeroport. La part bona de sortir a la matinada és que t’estalvies les cues. Quan tot just ens enlairem, em connecto al wifi de l’avió. Així, puc anar consultant les xarxes socials i saber com van les vacances –sempre radiants, lluminoses i amb cares d’alegria– dels amics, coneguts i saludats. Arribem sense turbulències i a l’hotel s’albira aquell moment màgic. Certament, obrir la porta de l’habitació és d’aquells instants litúrgics, tot esperant que les fotos del web corresponent no siguin exagerades. Tot bé. Desfem maletes i anem a fer un tomb per Reykjavík: una capital petita, agradable i avançada.

L’endemà comencem les excursions: llevar-se d’hora, anar ben preparat i fer moltes fotos és el somni de qualsevol turista i ens posem en marxa cap al Cercle Daurat. Sensacional! I seguim amb una visita a la península de Snaefellsnes i, un dia després, fem l’excursió a la costa sud de l’illa. Ens relaxem una mica però, és clar, cal aprofitar i tastar la gastronomia local (boníssim, com a tot arreu, si esculls els restaurants) i fem algunes excursions més curtes (anem al Blue Lagoon, veiem les balenes, visitem un museu i ens endinsem en una cova increïble). Per al final ens deixem un plat fort: el glaciar Lagoon.

I tot s’acaba i comencem a fer les conclusions: 1) Islàndia és un país amb una naturalesa extraordinària (la pròxima cimera sobre l’emergència climàtica s’hauria de celebrar en territori islandès i parlar amb els seus ciutadans abans de negociar). 2) Evidentment, ens hem trobat catalans i, com era d’esperar, se’ns han adreçat en sentir-nos parlar. i 3) El balanç del viatge és –costarà que algú us digui el contrari, vagi on vagi– boníssim: Islàndia val molt la pena; és car, però ja se sap; ens ho hem passat d’allò més bé; ens ha fet bastant bon temps; hem desconnectat un munt; no ens ha afectat cap vaga de l’aeroport del Prat i, és clar, estem una mica cansats. Ah, i hem portat uns regalets –no calien, però mai fan nosa. Un cop ubicats de nou a casa i, abans que s’acabi prohibint el turisme, comencem a rumiar on anirem pròximament.