A la tres
Les famílies, sempre
“Dissabte tocava ser al costat de les famílies. La política es fa en altres moments i en altres circumstàncies
Aquest cap de setmana s’han complert dos anys dels terribles atemptats a Barcelona i Cambrils. I com sempre, les imatges més impactants les han deixat els familiars de les víctimes. Especialment colpidora va ser veure una senyora que, ajudada per un membre del servei de suport, deixava el clavell blanc que simbolitzava l’acte, però també una joguina. No cal ni comentar el dolor del seu rostre. Però va ser valenta. A l’acte de Barcelona s’hi van desplaçar prop de setanta familiars de les víctimes d’aquell fatídic 17 d’agost del 2017. Molts d’ells no van tenir estómac per acostar-se a la Rambla i van romandre als entorns de la plaça Sant Jaume. I a qui pot sorprendre? El trencament intern que ha de deixar en una persona perdre un familiar en aquestes circumstàncies que no tenen cap sentit és inimaginable per als que, per sort, no ens hi hem trobat. I perquè les famílies han de ser sempre les primeres, algunes situacions que s’hi van produir feien escudella.
L’acte era d’una sobrietat aclaparadora. Cap protagonisme polític. Simplement perquè no tocava. I per això encara fan més ràbia les actituds d’alguns personatges que per excés o per omissió justament el que van fer és buscar protagonisme. La convocatòria paral·lela de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes simplement no tenia cap sentit, si no era per cridar l’atenció. El suport que els van donar Ciutadans, el PP i Vox ja deixa entreveure moltes coses. Dissabte no tocava ser allà. Tocava ser al costat de les famílies. La política es fa en altres moments i en altres circumstàncies. I sorprenent la reaparició de l’exdelegat espanyol Enric Millo, que des que s’ha exiliat a Andalusia pràcticament no es deixava veure.
Però mentre la triple dreta insistia a seguir en el seu propi món, a la Rambla hi havia dues absències destacades: ni el rei espanyol ni Pedro Sánchez. No és que siguin necessaris. I segurament millor que no hi fossin. Però s’imaginen un acte similar i que fos l’Ajuntament o la Generalitat que no hi anessin? Què els arribarien a dir?
