De reüll
On és la humanitat?
Semblava una broma de mal gust, però fa dos dies el govern espanyol va oferir el port d’Algesires perquè l’Open Arms pogués desembarcar el centenar llarg de persones que va rescatar al mig del mar. Algesires. A l’altra punta del Mediterrani. Semblava més un acte de cinisme i un “si voleu tocar terra, veniu fins aquí”. Potser alertat per algú de la ridiculesa de la proposta a éssers humans que fa setmanes que desesperen solucions, Pedro Sánchez ha ofert ports balears. Vista la sordesa institucional davant dels arguments humans i logístics, l’ONG badalonina semblava ahir resignada a navegar uns dies més, fins a Mallorca. Per si no n’hi hagués prou amb els feixistes amb poder com Salvini, hi ha l’exhibició de les vergonyes d’una Europa, diuen que unida, que fa l’orni des del despatx i que no ha sabut evitar que, a una trista milla de la costa de Lampedusa, els refugiats no hi hagin pogut tocar terra. Algunes veus fins i tot s’han permès la misèria d’intentar desacreditar l’ONG o els refugiats, un recurs d’urgència per encalmar consciències insolidàries. Cofois del nostre relatiu benestar respecte a punts més coents del planeta, ni ens adonem que potser en un futur podríem ser nosaltres els qui busquéssim aixopluc en terres amables. Guerres, catàstrofes climàtiques o ecològiques, et canvien la vida tot d’una. Aferrats als nostres telèfons intel·ligents, seguint la sèrie de moda, no som conscients que la fragilitat només es protegeix amb solidaritat.