Per què som on som

En els primers moments del procés hi va haver dues entitats, el Cercle Català de Negocis i la Fundació Catalunya Estat, entre d’altres, a les quals cal agrair la important tasca de divulgació que van fer arreu del país per explicar el que ells mateixos anomenaven “els beneficis de la independència”. Amb un discurs ben clar i entenedor, feien avinent que, a part dels arguments clàssics de sentiments patriòtic i identitari, hi havia –i hi continua havent– un munt de raons de caràcter econòmic de gran pes a l’hora de valorar la necessitat d’una Catalunya independent. El principal d’aquests arguments és el dèficit fiscal d’uns setze mil milions d’euros l’any, que Catalunya pateix amb l’Estat. És a dir, el famós tren amb 44 milions d’euros que cada dia surt en direcció Madrid i no torna. No sé si ho tenen present, però amb 44 milions d’euros es poden fer moltes coses, entre aquestes, per exemple, un hospital comarcal de mida mitjana. L’argument era, i és, doncs, diàfan: amb tots aquests diners gestionats directament per Catalunya, es podrien fer nombroses polítiques i inversions que comportarien una millora important de l’estat del benestar de tots els catalans. Fins i tot, descomptant-ne l’important despesa que suposaria un estat propi.

I també, i sobretot, que, finalment, podríem deixar de pidolar al govern de l’Estat espanyol tot allò que ha promès i no ho ha complert –i tots sabem que la llista és ben llarga– i també tot allò a què està obligat per llei i que tampoc compleix. Un munt de milions d’euros nostres, per dir-ho clarament, que són a Madrid i no venen. Mai.

Ahir, en la seva compareixença al Parlament, el vicepresident Pere Aragonès va afirmar que mentre hi hagi l’escenari autonòmic actual cal lluitar per extreure’n el màxim rendiment. Si cal portant-lo als tribunals. Certament. Però sense oblidar en cap moment per què som on som i per què hem arribat fins aquí. Entre altres coses perquè tenim dret a decidir el nostre futur com a país i a gestionar els recursos que generem. I que per aconseguir aquesta fita, difícil, molt difícil, la unitat d’acció és més necessària que mai. A veure si ho entenem finalment.