Prada hissa la no-violència

Potser no té el pes ni el simbolisme que tenia en ple franquisme o durant els anys de pujolisme, però la Universitat Catalana d’Estiu, que enguany fa 50 anys, manté l’aura de cita ineludible. Aquí, en ple agost, s’hi han covat de sempre fets ben rellevants, perquè es presta a la reflexió pausada i la posada en comú de projectes. Els exemples són innumerables. L’exdirigent de Terra Lliure Pere Bascompte, encara exiliat, va certificar des d’aquí, el 1991, que deixaven les armes; el mateix any que el bisbe Deig hi reclamava una conferència episcopal catalana. Jordi Pujol va anunciar el 1999 a Prada que convocava eleccions, i aquí va ser on el 2009 s’enlairaria la consulta d’Arenys de Munt després que l’expresident Maragall hi signés a favor. També a Prada va prendre volada política i mediàtica la gran Diada del 2012, i el 2016 la idea d’un referèndum que JxSí no preveia, i que un any després acabaria en l’1-O.

Fidel a aquest rol històric, Quim Torra –que el 2018 ja va ser el primer president a anar-hi en 14 anys–enguany hi ha pronunciat una conferència de primer ordre, que obre el curs polític i marcarà el debat a Catalunya els propers mesos. Grans titulars a banda, ha deixat dit que el futur s’encamina cap a la mobilització no-violenta. Apuntin, perquè es cou això. El president va citar Gene Sharp, teòric que havia citat la vigília l’exconseller Josep Huguet en esbossar un possible full de ruta. La revista de la Fundació Irla, que ell va presidir, dedicarà el proper monogràfic a la no-violència. També l’ANC ha exhibit aquí un documental sobre la lluita pacífica i Òmnium ha organitzat jornades formatives en la desobediència civil, que el Suprem en una sentència del 2009 va considerar eina legítima i no perseguible. Amb el Canigó de fons, on si no, la unitat estratègica comença a posar el tren a la via. Atents.