Refugiats

És evident que el problema de les actuals onades migratòries és a l’origen, països víctimes de depredadors exercicis de colonització que ara viuen socialment desvertebrats, quan no en estat de pobresa i lluites tribals. Si el problema és en origen, la solució s’ha de buscar a l’origen, i el món benestant té la responsabilitat d’incidir en aquesta solució.

Però la realitat mostra les imatges més crues, que no enganyen. La recerca impossible porta a la desesperació i, després, al camí de fugida. Abans la inseguretat que la inexistència, i la Mediterrània assenyala possibles rutes d’escapada, tot i els perills que comporta. Però la rica, culta i feliç Europa aixeca les muralles de la incomprensió: aleshores els immigrants es desperten al mig de la mar, sense camins d’anada ni de tornada.

Davant les costes de Lampedusa, els darrers dies el conflicte d’Open Arms és prou explícit. I contra la generositat de dones i homes solidaris es torna a aixecar, més forta encara, la mísera reacció del conservadorisme dels mandataris europeus, que tanca les fronteres a l’acció humanitària. Europa, amb arrogància, es renta les mans en les aigües mediterrànies.

Es pot parlar de Matteo Salvini o de Carmen Calvo, dues cares de la mateixa moneda, però la realitat és el sentiment insolidari de les nostres societats, benestants i conservadores. Open Arms ens posa davant el mirall, qüestionant el futur col·lectiu: un món globalitzat que no sap gestionar les seves contradiccions i buscar-hi solucions basades en l’humanisme solidari. Open Arms ens interpel·la... i el vaixell noruec Ocean Viking, amb 365 migrants, és a la cua. La contradicció continua.