Pins i contrasenyes

Ja fa molt de temps que s’ha desterrat quasi totalment l’ensenyament memorialístic i del que es tracta és que la persona adquireixi estratègies apropiades per saber trobar les dades que necessita allà on són. Però, paradoxalment, la majoria de mecanismes amb què ens trobem en la nostra vida quotidiana funcionen a partir de pins i contrasenyes que t’obliguen a retenir, vulgues que no, lletres i números amb abundor. Per tant, de la memòria, no en podem prescindir, i quan adquirim una certa edat tot això ens comença a pesar. Ben entès que, si som ordenats, podem tenir aquests pins i contrasenyes apuntats en un bloc de notes especial, però, és clar, i si el troba algú que no és de fiar i descobreix totes les claus de les nostres llibretes, dels comptes, dels correus electrònics, dels mòbils, etc.? D’una manera o altra estàs obligat a recordar-ho. I aquí comença el drama. El mòbil rutlla molt bé, però un bon dia t’oblides de mantenir-lo carregat i quan l’endolles i recupera la càrrega et demana el pin per posar-se novament en marxa. Ostres, el pin! Ja no saps on el tens. Fas alguna provatura perquè et sembla recordar un número i, per poc que l’erris, l’aparell t’avisa que et queden dos intents per endevinar-lo, si no, queda bloquejat. Un maldecap més. L’ordinador, pel seu cantó, també s’ho passa bé complicant-te les coses el dia que més pressa tens. Normalment ja està tot el dispositiu preparat per accedir de dret al teu correu, però, de tant en tant, l’aparell se sent important i passa revista a la teva capacitat mental i et demana, d’una tacada, el teu correu i, tot seguit, la contrasenya. Quina contrasenya hi devia posar, et preguntes. I ja tens el show organitzat. Amb les llibretes de les entitats bancàries passa semblantment. Ara tot està mecanitzat i els empleats només serveixen per donar-te el bon dia, somriure i convidar-te a cafè. –Vol fer un ingrés? –Sí, senyoreta. –Doncs, vostè mateix. Posi el pin i endavant. –Valga’m Déu. El pin. I quin dec tenir, de pin de la llibreta? Total, que, amb una mica de sort, te n’han de donar un de nou. Ja no dic quan has de fer operacions amb la targeta i cal emprar el número secret. A vegades tampoc se’t fa present. No hi ha dret. Hom queda esgotat de tant d’esforç. El lector ho ha reflexionat alguna vegada que estem obligats a saber un munt de números insípids? I pensar que abans ens criticaven quan havíem de recordar la llista dels reis gots o la taula periòdica dels elements químics. Jo que m’esperava una vellesa plàcida i fàcil…