De reüll
Plus de perillositat
Preocupa l’evolució a l’alça dels delictes, no tant el nombre
La reincorporació a la feina, aquest any, després de les vacances d’estiu està envoltada de cert neguit. Treballo a Barcelona, no hi visc, i no sé pas quin ambient em trobaré atès els nivells de violència i d’inseguretat que es respiren pels carrers. Confesso que mai li he donat tanta importància, però aquest any fins i tot amics i familiars que viuen fora de Barcelona i de Catalunya s’hi han referit i demanant informació i reclament cura.
No dubto que els índex de delictes han augmentat atesa la intensitat turística de la ciutat, els nivells de desigualtat creixent, el descens de la inversió i la manca de recursos generals. La suma de tot plegat, de pensar-hi, esfereeix. Però una ullada a les dades facilitades pel Ministeri de l’Interior assenyala que el problema greu, tanmateix, està en l’evolució de les xifres de delictes que es cometen a la ciutat. En proporció a la densitat, no són xifres alarmants, assenyalen els experts, tanmateix sí que ho són quan s’avalua l’increment de les infraccions delictives respecte de l’any passat i encara més si ens allunyem fins al 2017. Però mentre ciutats com Madrid han pogut abaixar alguns index de delinqüència, com els homicidis, Barcelona es dispara. El 2018 es van produir a Barcelona 194.212 infraccions penals, 26,8% més que el 2016. Madrid, amb el doble de població, va créixer del 4,7%, la capital ha incrementat el turisme i els nivells de desigualtat augmenten, la inversió també va a l’alça.
