Netejar a fons

Un espot publicitari, que emeten la majoria de televisions hispàniques, mostra l'eficàcia d'un producte de neteja domèstica. D'anuncis d'aquest tipus de mercaderies, n'hi ha a dojo, però el que m'ha cridat l'atenció d'aquell al qual em refereixo és la seva, diguem-ne, filosofia publicitària. Sense posar en dubte, en absolut, l'eficàcia d'aital netejador, que segur que va molt i molt bé, em sorprèn la manera que té l'anunci de demostrar-la. Una senyora de l'empresa que fabrica el poderós detergent visita el domicili d'una persona més aviat porca per palesar-ne l'eficàcia. I la palesa netejant llocs on, per una evident manca de neteja quotidiana, s'havia acumulat la porqueria. L'espot no parla de la incúria de l'amfitriona ni dels qui puguin ser com ella, i només ensenya amb quina rapidesa i contundència fa la seva feina allò que anuncia. Però sí deixa entendre –almenys així ho interpreta qui això signa– que no tothom és tan net com hauria de ser. En un dels espots, el prodigiós producte s'encarrega d'eliminar aquell regalim negrenc que es forma a la paret, sota el sifó del lavabo, si no s'hi passa cada dia un drap humit. La imatge d'aquella banda de brutícia sòlida, que la càmera exhibeix en tota la seva merdosa esplendor, ens parla clarament de la propietària, o llogatera, del pis visitat: verra com ella sola. Cosa que certifica amb escreix les extraordinàries propietats desenllefiscants del preparat comercial en qüestió. Un altre aspecte de la publicitat dels productes de neteja, especialment dels destinats a rentar la roba, que em sembla que ja he comentat alguna vegada, és la seva potència blanquejadora, cada cop més intensa. Quan aquí va començar la televisió, a les darreries dels anys 50 del segle XX, els detergents ja pregonaven la dita potència. I així, any darrere any, lustre darrere lustre, dècada darrere dècada. Fins arribar als nostres dies: com que els detergents ja no poden rentar més blanc del que ho fan, han aparegut els additius que sí que ho aconsegueixen. Algú s'imagina què ens anunciaran, d'aquí a vint anys?