Furts misteriosos

En temps de crisi s'activen colles de lladres que s'especialitzen en el furt sistemàtic de determinats materials, com les que es dediquen a manllevar bobines quilomètriques de coure o les que posen el focus en les tapes de ferro colat dels desaigües. Són reconversions laborals carregades de lògica econòmica, perquè aquestes matèries primeres i d'altres tenen bona sortida en el mercat negre. Darrerament, però, s'hi ha afegit una especialitat, la rendibilitat de la qual no sé trobar: la sostracció de material d'esglésies i ermites de poblets. L'última que han robat en poc més d'un mes ha estat la marededéu de la Font Santa de Jafre, que s'afegeix a les desaparicions d'imatges a Cistella, Vilafant, Sant Llorenç de la Muga, Bàscara i Cassà de Pelràs, i una campana de Quart. Com que són objectes amb valor sentimental i històric, però sense cap atractiu per als traficants d'objectes d'art, l'interès s'ha de buscar en un altre cantó. Els anticlericals especulen que es tracta d'una mena d'alçament de béns, que les esglésies locals amaguen el material per por que des del Vaticà els el facin empenyorar per pagar les despeses que comporta el recital de pederastes, però em sembla que el mòbil és més general i laic. Sabent que els governs dedicaran tots el diner que tenen i el que no tenen a ajudar governs desastrosos i bancs arruïnats, però no pas la gent normal, s'han de buscar alternatives a la desesperada. El recurs de comprar loteria s'està esgotant per falta de xavalla –la recaptació de l'ONCE ha baixat un 14,5%–, i pràcticament només queda agenciar-se una imatge de mare de déu o de sant, seguint els exemples d'èxit del conseller Francesc Baltasar, que va aconseguir que la Moreneta fes ploure, i del president Lula da Silva del Brasil, que va demanar a Déu just tot al contrari, que parés les pluges que van deixar São Paulo ben negat.