@cascosgrocs

El casc de seguretat és un element de protecció en múltiples situacions de risc. L’utilitzen bombers, mecànics, serveis mèdics d’emergències, ciclistes, entre d’altres, incloses les enxanetes que coronen els castells. Però sobretot és la indumentària per excel·lència dels treballadors de la construcció; dels que construeixen carreteres i edificis, ponts i gratacels, i dels que es proposen construir repúbliques independents. Els faedors de repúbliques independents porten casc groc. I el seu color és groc perquè no pot ser cap altre. És el color reglamentari dels cascos dels treballadors de la construcció, dels que mouen terres, dels que aixequen bastides i col·loquen els maons, un a un. Dels que es posen mans a l’obra, literalment, i transformen la realitat.

També és el color dels nostres llaços. Aquells llaços grocs catalans que van molestar tant Felip V de Borbó el 1704, i que segueixen traient de polleguera el seu descendent. Llaços que hem dut a la jaqueta durant l’hivern, a la samarreta durant l’estiu, a la bossa, al carro d’anar a comprar, a la carpeta i al cotxet del nen petit. Llaços grocs que hem penjat arreu, als arbres, als balcons, als fanals, als ponts i les tanques de les autopistes, per reivindicar la llibertat dels nostres presos polítics i exiliats. Llaços que hem penjat i tornat a penjar quan ens els han sostret, i també quan s’han esfilagarsat amb els pas dels mesos. Amb aquella perseverança del que s’afirma i es reafirma a si mateix ad infinitum, esperant potser inútilment que l’altre el reconegui ni que sigui per esgotament, per avorriment.

Un llaç d’afirmació, doncs, que ha de donar pas a un casc, més apropiat per a l’acció, i per a la protecció. És l’evolució natural d’un projecte tossut i obstinat, que no pot frenar, però que ha de mutar, transformar-se. El casc de color groc anuncia, així, acció sobre el terreny, que vol dir pols, suor, cansament i durícies a les mans, mal d’esquena. És el treball a l’obra, o què us pensàveu?

Perquè perseguim fer realitat l’acte de sobirania que Lluís Maria Xirinacs ens va deixar en llegat, i sabem que una nació mai no serà lliure si els seus fills no van al màxim en el seu alliberament i defensa. Tenim el casc groc, senzill i quotidià, de pedra picada, al qual no hi trobareu glamur ni disseny exclusiu. Tampoc hi trobareu un simbolisme delicat o poètic. Però és l’element protector que ens cal per passar a l’acció i transformar aquesta realitat que ens manté passius i captius.

Aquesta Diada ha de ser la de l’inici de la construcció de la República Catalana, amb llicència atorgada l’1 d’octubre del 2017. Així doncs, fem pinya i alcem-nos! Casc groc al cap i mans a l’obra.