Ciutadania ‘versus’ polítics

Han passat set anys des d’aquella històrica manifestació que, amb el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”, va provocar una autèntica marea humana que va omplir Barcelona per la Diada. L’Assemblea Nacional Catalana acabava de néixer aquell mateix any i la resposta de la ciutadania no se l’esperava absolutament ningú. La classe política quedava astorada, superada, davant la iniciativa popular. Després vindrien Diades amb moltes altres iniciatives, com la Via Catalana, la V o els actes descentralitzats en diversos punts de Catalunya. Però aquella il·lusió, aquella originalitat, aquella innocència i la implicació ciutadana no és que ara s’hagi perdut, però sí que s’ha pervertit. I sincerament, no crec que sigui culpa de la ciutadania. La ciutadania ha sabut estar a l’altura quan hi ha hagut presos polítics. Quan la classe política ha necessitat suport. Quan se’ls ha convocat a les urnes. I quan s’ha hagut de fer front a la repressió. El que ha acabat fent forat han estat les actituds dels polítics. En lloc de veure els partits independentistes remar tots cap a un objectiu comú, els darrers temps sembla que cadascú vagi pel seu costat i que els interessos partidistes siguin els que pesen.

A hores d’ara, ja no és clar ni què és JxCat, el PDeCAT, la Crida o els crítics de la Marta Pascal. A ERC sents Marta Rovira parlar de confrontació, Gabriel Rufián i Joan Tardà jugant un paper com a mínim estrany, i dirigents republicans parlant d’eleccions anticipades com a resposta a la sentència. Si ni les dues màximes figures institucionals del país, Quim Torra i Roger Torrent, es posen d’acord i governen junts! I mentrestant, els adversaris es freguen les mans.

Senyors polítics, el problema és que els hem fet massa cas. Com deia ahir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, en aquest diari, la ciutadania ha de recuperar el poder. Ha de ser qui ha de marcar-los el ritme. Qui ha de prendre la iniciativa, i no limitar-se simplement a reaccionar a la repressió.

De motius per ser a la Diada d’aquest any, en sobren. Són els mateixos que fa set anys i se n’hi han afegit de nous. Que sigui un èxit depèn de la ciutadania. I si depèn dels ciutadans, segur que ho serà.