Oh Ah Cantona

Escrius “passejant per l’Eixample” a Google i el primer que t’apareix és la informació d’un diari esportiu que es fa ressò de la foto que va penjar a Instagram el porter del Barça Marc ter Stegen amb aquesta frase escrita en català. “Quina ximpleria”, pensarà vostè. I és el primer que vaig pensar jo. Ho he començat a pensar menys quan he vist que el seu compte el segueixen gairebé 10 milions de persones i que ahir la seva foto amb aquest simple comentari sobre el districte creat per Ildefons Cerdà tenia 428.121 likes i més de 1.768 comentaris. Aquesta és la potència d’una estrella del futbol, que et pot promocionar un pla urbanístic o una llengua amb qualsevol ximpleria. I això explica els peus de plom amb què van tots els esportistes a l’hora d’obrir la boca. Per la repercussió, bona o dolenta, que pot tenir qualsevol cosa que facin o diguin. Per això em sembla una excel·lent notícia la inauguració de l’estadi Eric Cantona a Argelers. Perquè s’ha fet explícitament com a homenatge als refugiats republicans que van passar penes en aquella platja, entre els quals, els avis de la llegenda del United: Pere Raurich i Paquita Farnos. Massa anys de silenci d’una història que les mateixes autoritats locals cada vegada fan més evident, però que necessita encara ser explicada una i altra vegada, perquè una i altra vegada Europa cau en el mateix error. Això sí, a vegades als esportistes els caldria un guionista. Cantona va rebre fa uns dies un premi de la FIFA. Va dir: “Nosaltres som per als déus el mateix que les mosques per als nens. Ens maten per esport. Aviat la ciència no només serà capaç de frenar l’envelliment de les cèl·lules, sinó que també les repararà i així serem eterns. Només els accidents, els crims, les guerres ens mataran, però malauradament els crims i les guerres es multiplicaran. Estimo el futbol. Gràcies.” La cara de Messi i Cristiano era la de les vaques mirant passar els trens a l’Índia. Per això Gary Lineker ha dit que el sorteig de la Champions l’hauria de fer Cantona. Potser no tindria sentit, però seria menys avorrit.