La Flama de Farners

Hi ha una llei que es compleix sempre, sempre, sempre, i després ja ve la de la gravetat: abans que la sardana enceti la primera tirada de llargs, algú que la contempla ja t’haurà deixat anar: —“Quan no hi siguin aquests quatre vells, la sardana desapareixerà...” Ho vaig sentir per primer cop fa més de quaranta anys. Conclusió: o bé aquells vells dels anys setanta s’han fet alcalins o bé alguns comentaristes de carrer l’engalten menys que l’oracle de Delfos. Per sort els turistes que ara mateix passen per la plaça no entenen la llengua ni la profecia, perquè si no.... Mira’ls, palplantats a la perifèria, imantada la mirada per les rotllanes de ciutadans que fa un moment l’estaven fent petar al seu costat i que de cop, a la convocatòria del flabiol, s’han agafat de les mans i s’han posat a puntejar amb els peus. El veus, aquell, més desinhibit que els altres? Ha demanat d’entrar-hi, hi farà l’ànec i el cas és que ningú no el rebutjarà ni li retraurà les entrebancades. Dansa democràtica, tolerant, del tot estable en la seva precarietat... Una altra cosa són les cobles, amb dinàmica més professional. —“Hi ha músics que juguen a primera divisió i n’hi ha d’altres no tan professionals, com La Flama de Farners.” M’ho explica en Josep Masferrer, membre fundador de la cobla. —“Érem uns barbamecs que vam tenir la sort de caure en mans del mestre Carbó. Ell ens va fer músics d’una peça. L’any 1981 vam debutar a Santa Coloma, quan la van fer Ciutat Pubilla de la Sardana.” Veus, lector? Josep Carbó sí que va ser un profeta: lluny de lamentar-se per l’edat dels dansaires, es va centrar a rejovenir els qui els fan dansar. Quan va morir uns anys més tard, uns nois ja gens barbamecs van dur-li al peu del nínxol el so de la seva composició Ànima enamorada. —“En tenim un record inesborrable, d’aquells anys. Érem els músics, però també les xicotes, els amics... Ens van passar mil facècies i vam enregistrar uns quants discos. Fa poc Catalunya Ràdio va emetre una sardana i em vaig reconèixer en el so de la tenora. Per poc no ploro de l’emoció!” Avui a La Flama de Farners no hi toca cap músic de Santa Coloma. És la llei del mercat, de les ofertes i dels fitxatges. Uns músics arriben i uns altres se’n van, de retirada o cap a reptes musicals més complexos... I bé, lector, ara estigues al cas: farem dos dosos, un tres i marcarem el cop final. D’aquesta sardana, eh? Després, una altra, i una altra. I així anar fent...