Mitomania judicial

Es detecta una mena de communis opinio mitificadora de Marchena de magnitud tal que causa vergonya aliena. Pels nombrosos abanderats de les seves estratosfèriques excelsituds estem davant d’un ésser d’una superdotació intel·lectual tan sensacional que polvoritzaria els tests d’intel·ligència més exigents. Això, que resultaria ben explicable en latituds unionistes, eternament agraïdes al personatge en qüestió, s’esdevé sorprenent en alguns rodals independentistes. Es combina així la mala fe amb la ignorància.

Perquè qui de veritat mereix alta qualificació professional és l’humil jutge d’infanteria, que, amb una pobresa escandalosa d’ajuda material i humana, resol, dia a dia i ell solet, una esgotadora munió d’assumptes heterogenis i alguns de molta complexitat.

Marchena, en canvi, disposa per a la que serà considerada genialoide, exemplar i titànica sentència de:

A)Un eficient equip de lletrats adscrits al Tribunal Suprem que, d’entrada, l’hauran alliberat de la tasca més feixuga, o sigui, la de caràcter tècnic, com és la recerca de tota la legislació i jurisprudència penal, constitucional i de dret europeu i, en fi, de tot el velam jurídic que impulsa la nau. Tot això s’ho haurà trobat ja sobre la taula.

B)Dels famosos mil folis que diuen que tindrà la sentència, n’hi haurà un important percentatge expositiu d’antecedents processals, redactats, mecànicament, per qualsevol oficial.

C)Per a les qüestions prèvies (que bé podrien abastar dues-centes o més pàgines) haurà disposat de moltíssim temps abans del judici, ja que, conegudes de sempre, no era previsible, com així ha estat, que es produís la menor sorpresa. A sobre, Marchena ha gaudit de sis magistrats més per perfilar algun particular.

D)Pel que fa als fets provats, s’haurà limitat, en general, a seguir el guió de les acusacions, amb algunes incrustacions de collita pròpia per rebaixar els apartats més bèsties del ministeri fiscal i possibilitar les condemnes per sedició o conspiració per la rebel·lió.

E)La fonamentació jurídica també estava estudiada, a grans trets, des de feia molts mesos. Tampoc no hi ha hagut ni una sorpresa.

F)Sobre Marchena no ha recaigut altra responsabilitat des de fa mesos i més mesos que la del judici en qüestió. Què més voldrien els jutges ordinaris que quedar alliberats de qualsevol altre afer!

En definitiva, qualsevol altre magistrat, fins i tot el menys eixerit, hauria pogut dictar en circumstàncies tan colossalment favorables la sentència en tres o quatre setmanes a tot estirar. Si el CGPJ fos equànime, el primer que hauria de fer és cridar l’atenció a Marchena per la seva lentitud injustificable.