Hem de dir bé

En les llengües que conec guanya terreny la pregunta “Com estàs?” utilitzada com a fórmula de salutació, pràcticament intercanviable amb un “Hola” o un “Bon dia”. S’utilitza sovint entre perfectes desconeguts. La situació és summament preocupant. Molts queden paralitzats davant la magnitud d’aquest assalt directe a la intimitat. Com estic?, un es demana, i li entra un estat de vacil·lació inquietant, potser angoixant, de reflexió filosòfica. Hi ha gent, com el meu amic Gerard, que no ho poden superar i l’experiència els deixa incapacitats per a respondre a preguntes directes o binàries. No es veuen amb cor de dir sí o no: “Sí i no”, contesten sempre. Respondre sincerament a un inquisidor “com estàs?” obliga a consideracions que trencarien el ritme natural de la necessària hipocresia social. Els més astuts s’acullen de seguida a respostes semblantment convencionals: “Bé, gràcies.” Ara, els esperits inclinats al dubte hamletià queden esparverats i balbucegen qualsevol cosa inintel·ligible. Els argentins, tan donats a la introspecció psicològica i a entrar en matèria al primer descuit, s’han inventat una resposta per deixar les coses clares: “Bien, o quieres que te cuente?”. No és aconsellable acceptar la proposició... si un té pressa. Amb tot el respecte als psicoanalistes de la Pampa, però, voldria reivindicar una ancestral pràctica de la gent de Cadaqués que destil·la la combinació exacta de contenció social, experiència de la vida i saviesa popular. Enfrontat al terrorífic “Com estàs?”, el cadaquesenc ha après, de generació en generació, a contestar amb celeritat i sense cap mostra de dubte: “Hem de dir bé.” La solució és d’una eficàcia incontestable. Tot queda resolt de manera satisfactòria i no queda espai per a l’aparició d’angoixes existencials. Hem de dir bé. Totalment d’acord. La fórmula es pot fer extensiva a múltiples i delicades situacions. Com veieu la situació política? Hem de dir bé. Com veieu el país? Hem de dir bé. I la família, com està? Hem de dir bé. I vós mateix, com esteu? Està claríssim: Hem de dir bé.