De reüll
Precaris a la universitat
Algunes empreses privades estan acostumades que els treballadors els regalin la feina. Abans del registre de jornada (i ara, amb el registre, per descomptat que també), les hores extres ni existeixen ni es paguen, en molts casos. Però a la universitat també passa. Els doctorands van sortir al carrer la setmana passada per denunciar la seva situació, de baixos salaris i contractes insuficients, que no els permet finalitzar el seu doctorat. A la pràctica, acaben regalant un any de treball de manera gratuïta, es queixen. I no és l’única pràctica de precarietat laboral a la universitat. Dels investigadors que han hagut de renunciar als seus programes o s’han expatriat, ja n’estem al cas.
També els professors associats, que haurien de ser professionals del camp privat que aporten els coneixements de primera mà com a docents a la universitat mentre compaginen amb una altra activitat principal, viuen a la pràctica d’aquestes feines “complementàries” que ocupen la seva vida laboral. Amb salaris de pena que han d’anar acumulant.
Ens omplim la boca amb la reivindicació que cal canviar el model productiu i fins i tot apuntem que aquest canvi s’ha de fonamentar en la societat del coneixement, l’alta formació i la qualificació dels treballadors, però després no tenim les eines per fer que aquesta tecnificació sigui de qualitat. La precarietat, mai, però sobretot, ben lluny de la universitat.