La lluita de Forcadell

“Obriu escoles i es tancaran les presons”, va deixar dit Concepción Arenal. La gallega, precursora del feminisme peninsular, coneixia bé les penúries de la reclusió forçada, havent estat nomenada visitadora de presons femenines l’any 1863 i, posteriorment, designada inspectora de cases de correcció de dones. Mentre escric aquest article tinc sobre l’escriptori un bolígraf lila que em va reglar la presidenta Carme Forcadell divendres passat, quan vaig poder visitar-la a la presó de Mas d’Enric. La clausura injusta que li han imposat no ha pogut extingir la vocació de servei al proïsme que ha menat la seva trajectòria: és precisament per aquesta trajectòria que avui resta engarjolada. Ara una de les seves cabòries diàries és la de la millora de les condicions en què viuen les preses. Ens parla dels preus dels productes a l’economat carcerari, dels minsos salaris que es paguen als tallers i de la, fins fa poc, nul·la presència de dones als petits llocs de responsabilitat dels interns, com ara la cuina, la bugaderia o els càrrecs d’encarregat.

La història del bolígraf lila ja ha estat explicada en diversos articles: que les seves companyes de mòdul li preguntessin per què escrivia en tinta lila li va servir per començar-los a parlar del feminisme i dels seus drets com a dones. Després de llençar a la paperera un boli que se li havia gastat, va veure que una altra reclusa l’havia recuperat de la brossa perquè, deia, ella també volia ser feminista. Arran d’això va regalar un bolígraf igual a cada una de les habitants del mòdul femení. Forcadell diu que moltes de les dones que l’acompanyen en el seu dia a dia són, alhora, víctimes. Víctimes de maltractaments i d’un entorn de marginalitat. Nascudes i criades en un món paral·lel al que nosaltres donem per descomptat, on l’analfabetisme i la delinqüència són el pa de cada dia.

En definitiva, que allò que deia Arenal, continua essent vigent en certa manera.