L’estranger

El dia abans de la Diada, els Foreign Friends of Catalonia van organitzar una sèrie de tallers i un debat a Barcelona. L’objectiu era generar idees per explicar la situació actual de Catalunya d’una manera més precisa i convincent fora de les fronteres espanyoles; i en van generar un munt. Hi havia periodistes, diputats, advocats, entre d’altres, dels Estats Units, Xile, Finlàndia, Anglaterra, França, Itàlia, Turquia, Alemanya, Flandes i molts països més. L’organització mateixa es va fundar a principis d’aquest any, quan es va veure que l’Estat espanyol (mai més ben adjectivat) volia eliminar la projecció exterior de Catalunya. Potser per això, FFC té la seva seu a Alemanya, on Madrid no la pot ni censurar ni tancar, i els seus membres són, segons el seu compte a Twitter, “ambaixadors [sí, ambaixadors] estrangers que parlen de Catalunya arreu del món”. Recordo com si fos ahir la sensació (que tenia el 1978 i durant molts anys després) de ser l’únic estranger que no només sabia que Catalunya existia, sinó que hi sentia empatia; per tant em va xocar, fins i tot, veure tanta gent catalanòfila, tant als tallers esmentats com a la mateixa Diada. Una Diada menyspreada, per cert, als mitjans angloamericans, que insinuaven que una desfilada de 600.000 ànimes a Barcelona era un fracàs (ja m’agradaria veure les seves reaccions si el mateix nombre s’hagués manifestat a Londres o Nova York). Un menyspreu que demostra que necessitem els amics estrangers més que mai: www.foreignfriends.cat.