Va de cordes, Badacordes

Hi ha estudis que afirmen que la música pot canviar la forma del cervell dels més petits i millorar les seves habilitats d’aprenentatge i, d’afegitó, la seva manera de relacionar-se amb l’entorn. Aquesta línia de treball va ser la que va impulsar la creació l’any 2017 del projecte Badacordes, una iniciativa del Conservatori Professional de Badalona i l’escola Josep Boada a càrrec de la professora de corda Núria Rodríguez. D’entrada s’adreça a nens i nenes de 4t, 5è i 6è de primària sense necessitat de tenir coneixements musicals ni instrumentals. Els alumnes aprenen a expressar-se amb un instrument (violí o viola) i a posar en pràctica eines de sociabilització col·lectiva i de treball en equip. En una primera etapa l’instrument forma part del currículum escolar i en una segona etapa, els interessats poden seguir l’aprenentatge en horari extraescolar.

A hores d’ara, els resultats es poden qualificar de consolidats i de brillants, ja que el programa ha implicat 106 alumnes amb un èxit notable. El Conservatori s’ha obert a camps més socials demostrant a la pràctica que la creença popular que considera la música un ensenyament elitista i allunyat és totalment falsa i els alumnes han participat en diferents actes públics, inclòs un concert amb l’Orquestrada de Corda del Conservatori. Això fa que surtin dels seus entorns habituals, que alumnes i famílies descobreixin noves possibilitats d’aprenentatge i de gaudi mentre es potencien les ganes d’aprendre d’una manera lúdica, de participar i de compartir experiències inèdites i enriquidores.

El Patronat de Música va adquirir 40 instruments que formen part d’un banc d’ús escolar i aquest nou curs s’encetarà la segona fase, és a dir, la part en què els alumnes de 6è de primària poden seguir de manera voluntària els seus estudis musicals mentre que en paral·lel s’incorporen instruments com el violoncel, el contrabaix i la percussió a la primera fase.

Badacordes és, sense cap mena de dubte, una d’aquelles iniciatives pedagògiques que ultrapassen els límits físics de l’aula, que són veritables laboratoris de noves i bones pràctiques d’ensenyament i que posen de manifest les ganes i la qualitat humana i docent de les persones que les impulsen i les afavoreixen, i que han de merèixer per força l’atenció i el suport dels estaments polítics. Ajuntaments i Generalitat farien bé de mirar-se amb atenció aquest projecte nascut de l’entusiasme personal dels implicats, donar-hi el suport que es mereix i exportar-lo on faci falta si el que volem és tenir un ensenyament de qualitat i formar persones en aspectes com la sensibilitat, la concentració, la memòria, la creativitat o l’autoestima, que es convertiran en eines bàsiques i fonamentals a l’hora de convertir-los el elements actius, positius i hàbils en aquesta societat canviant que els tocarà viure.