Resposta complexa

Benvolguts lectors; com tots deveu saber, d’aquí a poques setmanes, a pocs dies, ha de “sortir a la llum pública” l’anomenada sentència del procés. La publicació de la sentència per part del Tribunal Suprem espanyol implica que la resposta ha de ser justa i ferma; de tota manera, no sabem gairebé res d’aquesta resolució. De fet, en aquests moments, en els cenacles polítics, periodístics i mediàtics hi ha comentaris, de tota mena; ja no parlem de les xarxes socials, que si el Facebook, el Twitter, el YouTube, el WhatsApp. L’altre dia vaig rebre un vídeo curt, d’uns setze minuts, que venia a dir que la sentència serà nul·la de ple dret, perquè hi ha hagut filtracions a la premsa. Cal tenir en compte que, de fet, aquests presos polítics catalans, d’entrada, havien de ser jutjats pel TSJC a Barcelona, i no pas pel Tribunal Suprem a Madrid. En qualsevol cas ens trobem en una situació en què la resposta es fa força complexa, però alhora ha de ser ferma i digna.

No hi ha dubte que sigui com sigui la sentència el que ara fa falta és portar a terme una crida al major consens possible, entre partits i els partits, amb les entitats i el poble sobirà; la gent del carrer, la qual, per àmplia majoria, el que pensa és que actualment dos anys de presó preventiva són una barbaritat, una irracionalitat producte d’un dogmatisme polític i una manipuladora politització de la justícia. Ara, a finals de setembre del 2019, ens cal unitat estratègica que impliqui una acció política que permeti avançar; per fer possible aquesta idea és primordial enfortir les institucions catalanes, altrament no tenen cap utilitat social i ciutadana. També és bàsic treballar en equip i discreció, cosa que no sempre es fa. Ja sabem que les conjuntures exteriors i el moment polític interior són molt complexos. Tenim davant nostre un panorama complicat: inici d’una crisi global amb tensions comercials molt fortes entre proteccionistes i lliurecanvistes, un Brexit a Europa que cada dia s’enreda més i amb pocs lideratges clars per les dues parts, unes eleccions per al 10 de novembre a la galàxia espanyola, cosa que posa de manifest el baix nivell de la seva classe política i un escenari dur i confús a casa nostra. Tot això, d’entrada, vol dir que hem de deixar de barallar-nos pel repartiment d’engrunes. L’única alternativa, amb sentit comú, és enfortir-nos, apostar clarament pel consum estratègic i seguir denunciant –alt i clar, i també en anglès i en francès– que amb la presó provisional, en aquest cas, l’Estat espanyol està incomplint la legalitat internacional.