L’odi entre els lliris

Soc conscient que el titular permet diverses lectures, però jo em refereixo al següent. En els negocis i en els àmbits professionals i laborals no es pot anar amb el lliri a la mà, ningú no espera cap regal –corruptes a banda, que n’esperen contrapartides– de l’altra part; tothom té els seus interessos i aquests no sempre coincideixen i sovint són contraris. Hi ha un acord força general que el millor tracte entre diverses parts és aquell que fa que totes hi guanyin alguna cosa; tanmateix, per tal que el famós win-win sigui possible, les parts han d’estar disposades a cedir alguna cosa (que mai no serà la més important). Tothom juga el seu joc amb les cartes que té i no es pot perdre de vista l’objectiu principal. I, quan una part vol guanyar-ho tot i no cedir res, és que es considera l’amo absolut i no hi ha res a negociar. Per tant, per abordar un problema –amb negociació o fins i tot sense– cal estar amb els ulls oberts i el cap clar per aprofitar al màxim les armes que cada part té a l’abast. Foteses que allunyin de l’objectiu i lliris sobren.

L’odi, la ràbia o el menyspreu tampoc són bons aliats per solucionar res, perquè el seu anhel és la destrucció. Les victòries –si els arriben– dels que es mouen per aquestes emocions negatives són efímeres. A més, els vençuts no perdran l’oportunitat –que tard o d’hora arriba– per a la revenja; si aquesta es fa amb el mateix to comença un cercle viciós que només porta a l’anihilació... de les dues parts. És per aquest motiu que els empresaris i els professionals sempre intenten acabar les negociacions amb un bon regust; perquè hauran de seguir competint en el mercat i es tornaran a trobar. Potser per això resulta tan difícil –o no–, des d’una mentalitat racional i objectiva, d’entendre el llarg i tortuós camí nostre.