Feminismes

El feminisme, els feminismes, ha estat un dels grans moviments de l’última dècada arreu del món. La lluita feminista ha sacsejat consciències i ha evidenciat un esforç per a la igualtat d’oportunitats i drets i per plantar cara a les discriminacions. Aquests són alguns dels grans fils conductors d’aquesta onada gegantina; però, és clar, el feminisme actual no ha sorgit del no res, tot al contrari: hi ha un punt de partida des de finals del segle XVIII i principis del XIX contra el model patriarcal i que es reprèn amb força a finals dels seixanta del segle XX.

Per CONTINUAR endavant és necessari, de tant en tant, mirar enrere i, per evidenciar l’onada vinculada als anys setanta, hi ha actualment una mostra al CCCB, Feminismes!, que conté la part L’avantguarda feminista dels anys 70. Obres de la Verbund Collection, Viena, comissariada per Gabriele Schor. En aquesta exposició s’evidencia que una nova generació artística va capgirar allò establert per mitjà de múltiples representacions culturals. És per això que l’art que van crear era transgressor, tant per l’ús dels llenguatges i formes com pel desafiament a les construccions de gènere i les reivindicacions del dret de decidir sobre el propi cos, contra les violències masclistes i el descobriment del fet personal com a fet polític. Alhora, a Feminismes! també s’hi pot veure Coreografies del gènere, comissariada per Marta Segarra, on es poden visualitzar setze obres d’artistes contemporànies. Se’ns diu que els feminismes d’avui són plurals i no es poden sintetitzar en un sol relat, i és que el moviment feminista s’ha anat lligant a altres lluites contra formes d’opressió com el racisme, l’homofòbia, la transfòbia, el menyspreu cap als col·lectius desafavorits i, també amb moviments com l’ecologisme.

I encara n’hi ha més, l’exposició inclou un extensíssim programa d’activitats que vol manifestar el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i els feminismes actuals. Un dels elements clau d’aquest programa és l’espectacle Así bailan las putas –també es va poder veure a Fira Tàrrega–, que parteix de l’acceptació de la vulnerabilitat, contradiccions i incerteses i de l’apoderament que aquest reconeixement comporta. L’obra de teatre és una presa de consciència del patriarcat amb què encara entenem el món, i una crida a transformar-lo.

Sincerament, hi ha exposicions que són bones, però n’hi ha algunes que poden fer-te un clic, que a banda d’interessar-te, et poden ajudar a entendre fets rellevants i a fer-te noves preguntes sobre el món i la vida. N’és el cas l’exposició Feminismes!, una mostra que vol reivindicar l’aportació de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes i que creen una nova manera d’entendre les coses. Aquesta exposició cal recomanar-la fervorosament i engrescar tothom perquè la visiti de forma immediata.