Som poble o som tribus?

Preguntem-nos: les persones detingudes ahir ho van ser pel fet de pertànyer a una organització autònoma de finalitats egoistes? En formen part també tots els que seran igualment detinguts i assetjats per les forces de l’Estat en aquests dies de tensió pre i postsentència del Tribunal Suprem? És també aquest el cas dels polítics condemnats per haver permès la consulta del 14-N? Ho és, potser, el dels líders polítics i socials en presó preventiva i a les portes de ser represaliats amb llargues condemnes per haver donat suport al referèndum de l’1-O? O el de les persones que han hagut d’exiliar-se a Escòcia, Bèlgica o Suïssa per haver facilitat l’exercici del dret d’autodeterminació? Actuaven i actuen, també, per ambicions exclusivament personals tots els que ja han estat condemnats i tots els que encara estan involucrats en processos judicials per les mateixes causes?

Preguntem-nos-ho mil vegades, si cal. La resposta sempre serà la mateixa: tots ells sacrifiquen la seva llibertat, el seu arrelament familiar i el seu patrimoni per defensar el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. I, per si algú encara no s’ha situat, aquest és un dret col·lectiu del qual som partícips i beneficiaris tots i cadascun dels ciutadans d’aquest país i, és clar, especialment els que ho volen ser d’una Catalunya lliure. I doncs? No mereix, tot això, una actitud solidària i unànime en l’esfera cívica i en l’esfera política, que ens porti a actuar unitàriament com a poble i no com a sectaris dividits pels recels i per les espines de les ideologies secundàries?