Nou detinguts i una derrota

El pitjor que li pot passar, a un sistema judicial, és perdre la credibilitat. La societat confia a jutges i fiscals l’encàrrec de reconèixer els drets dels individus, valorar amb neutralitat les seves actuacions i aplicar el dret sobre les seves conductes. Però quan la justícia obvia els drets de les persones, no valora amb neutralitat les conductes i no aplica el dret sinó que el força fins a límits grotescos, deixa de tenir la confiança de la societat. I si ja no té el consens social, la justícia es converteix simplement en una eina de part del poder.

La detenció dels nou independentistes arriba en el moment més baix de la percepció de la justícia espanyola a Catalunya. Venim d’uns mesos on hem vist en directe un judici on els fiscals retorcen el relat dels fets per assenyalar violència on no n’hi havia, on l’advocacia de l’Estat s’alinea en els arguments i fantasies de l’extrema dreta, on els guàrdies civils diuen que tenien por de les mirades de la gent desarmada a la qual colpejaven, i on el jutge vol aparentar una imatge de neutralitat que resulta inexistent quan maniobra per impedir que un eurodiputat electe pugui recollir l’acta i quan impedeix el visionat simultani dels vídeos que posarien en ridícul la versió acusadora dels policies. La cúpula de la justícia espanyola es va posar al capdavant de la croada contra la voluntat de molts catalans d’exercir l’autodeterminació, i en la croada s’han deixat la credibilitat.

Han detingut nou persones, com abans es va detenir Tamara, i a set d’ells se’ls apliquen aquests dies mesures d’excepció sota l’acusació de terrorisme. La fiscalia espanyola s’ha afanyat a distribuir una nota i la Guàrdia Civil uns vídeos amb la idea de reforçar mediàticament el cas, vulnerant qualsevol principi de presumpció d’innocència. Però de la lectura de la nota només es desprèn que l’acusació es basa en suposades converses enregistrades que no hem sentit, i en productes que podrien tenir molts altres usos que el de fabricar explosius. En un altre moment, en la societat catalana hauria espantat la possibilitat que hi hagués un germen de violència política al seu interior. Però venint d’on venim, el que espanta, o més aviat indigna, és la possibilitat que això sigui un nou episodi de violència judicial i repressió política. Aquesta és la veritable i irreversible derrota de qualsevol estat: quan una societat ja no hi creu.