Del Dixan al correfoc

L’escandalosa operació propagandista que va portar a terme dilluns passat la Guàrdia Civil, amb nou detinguts, respon a un patró que coneixem prou bé en terres gironines. L’Audiencia Nacional ordena detencions d’independentistes i membres d’un CDR, amb acusacions de terrorisme i rebel·lió, tot amb un desplegament policial i uns mètodes absolutament desproporcionats, orientats a crear un clima de terror. L’objectiu és vincular i identificar el moviment independentista amb la violència, i això passa just el dia que es dissol el Congrés dels Diputats, en vigílies d’unes eleccions, de l’aniversari del referèndum de l’1 d’octubre i de la sentència del procés. Res és casual, tot molt ben preparat i dirigit des dels despatxos de Madrid. De moment, només s’ha trobat material pirotècnic i una urna de l’1 d’octubre.

Aquestes actuacions de la policia militaritzada contra la població civil, ordenades des de l’Audiencia Nacional, les vam patir el 1992 sota el govern socialista de Felipe González. Aquella operació repressiva contra l’independentisme la dirigia el jutge Baltasar Garzón i pretenia desactivar el moviment durant els Jocs Olímpics, amb detencions indiscriminades que van afectar periodistes del diari El Punt i del setmanari El Temps, militants d’organitzacions polítiques com l’MDT, els Comitès de Solidaritat, d’ERC, del PCC i d’Alternativa Verda. L’any 2004, dotze anys després dels fets, el cas va arribar al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg, que va acusar l’Estat espanyol d’haver vulnerat l’article 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans perquè no va investigar les denúncies de tortura dels independentistes.

Un altre cas d’abusos judicials i policials es va produir el 2003 a Banyoles, amb la coneguda operació Dixan. Governava José María Aznar, en un moment que necessitava justificar la participació espanyola a la guerra de l’Iraq i li anava molt bé la detenció d’estrangers vinguts de països islamistes, per demostrar al preu que fos que hi havia una amenaça gihadista. En aquell cas tot el material explosiu resulta que era sabó de rentar roba, d’aquí que el cas es bategés com operació Dixan. Queda clar que aquestes operacions policials i judicials són propagandístiques i tenen bàsicament finalitats polítiques, i comporten que la nostra confiança en la justícia cada dia sigui més minsa.