Versions

Hi ha qui es fueteja internament com si fos un pecador i hi ha qui ho encara com un mer exercici de supervivència. Hi ha qui ho cataloga de cinisme, altres de diplomàcia i els menys moderats, directament el troben un exercici propi de caragirats. El cert, però, és que la gran majoria –sempre hi ha excepcions– hem de conviure amb aquesta realitat: nosaltres som nosaltres i les nostres versions. Sí, nosaltres ens versionem, ja hi podeu pujar de peus. Hi ha diferents graus: des d'una adaptació superficial, una mena de tunejada reversible per obtenir un benefici puntual, fins a un canvi més consistent, a l'estil d'una adaptació d'una cançó pop de moda al ritme rockabilly. Ben administrada, aquesta capacitat per traduir-nos a diferents registres s'ha d'interpretar com un avantatge, sempre que no acabem confonent quina és l'essència que volem preservar i no acabem donant més prioritat als accessoris, a la xapa i a la pintura, que al motor. El gran dilema es planteja quan acabes descobrint que hi ha una versió que ha modificat a poc a poc aspectes tan profunds que t'agrada més que l'original; quan trobes que aquella readaptació et proporciona molta més comoditat per anar pel món que la teva primera pell. Llavors no hi ha trampes que valguin, seria com fer-ne jugant al solitari. Només cal reflexionar sobre el camí que hem d'agafar per sentir-nos més segurs, més realitzats, més feliços, més connectats amb nosaltres mateixos. I no cal espantar-se, ni crear-se massa dubtes en forma d'interrogacions existencials si ens trobem en el cas que decidim portar a terme la transposició, perquè segurament el que farem no serà passar de l'original a la versió, tal i com nosaltres pensem, sinó a l'inrevés.